Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merle Travis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merle Travis. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 d’agost del 2024

La modesta làpida de Tennessee Ernie Ford


Poques cançons retraten amb tanta cruesa què significa treballar en una mina com "Sixteen Tons". Un dels himnes no oficials de la classe treballadora dels Estats Units, la versió original la va fer Merle Travis el 1947 però molts l'hem conegut a través de la lectura que en va realitzar Tennessee Ernie Ford el 1955.

Jo la vaig descobrir en un recopilatori de música country que vaig comprar-me fa molts anys en una botiga de discos de Barcelona que ja no existeix, i que encara recupero de tant en tant. Aquest matí m'he acostat fins a la seva tomba al cementiri d'Alta Mesa, a Palo Alto, California.

Ford està enterrat amb la seva última esposa, Beverly Wood, sota una modesta làpida que en cap cas deixa intuir la dimensió de la seva figura. Una tomba exactament igual que les de totes les persones anònimes que descansen al seu voltant. La vida ens pot portar molt amunt o molt avall, però al final del camí tots acabem allà mateix.

dimarts, 1 de novembre del 2022

Mig segle de "Will the Circle Be Unbroken", l'àlbum


Aquest mes de novembre –la data exacta no acaba d'estar del tot clara- es commemora el 50è aniversari de "Will the Circle Be Unbroken" (1972), el setè àlbum de The Nitty Gritty Dirt Band i un dels discos més importants de la història de la música country, punt de trobada de la generació del primer country rock amb la de pioners com Roy Acuff, Earl Scruggs, Merle TravisDoc Watson, Jimmy Martin, Norman Blake o "Mother" Maybelle Carter. Un treball que va enllaçar dues sensibilitats fins aleshores gairebé antagòniques, i la recuperació de tot un llegat com a primer pas cap a tots els camins que ha recorregut la música d'arrel nord-americana durant la passada meitat de segle.

Formada a les càlides costes californianes i encapçalada per l'encara incombustible Jeff Hanna, la Nitty Gritty Dirt Band havia estat una de les formacions pioneres del citat country rock, aquell corrent que durant la segona meitat dels 60 havia escurçat distàncies entre l'efervescent obertura de mires de la Costa Oest dels Estats Units i la mentalitat diametralment oposada de la reialesa country de Nashville. En algun moment de principis dels 70, els components del grup van entrar en contacte amb Earl Scruggs a través d'un dels seus fills, el recentment traspassat Gary Scruggs. D'aquesta manera va néixer un projecte que volia reivindicar tots aquells referents del country la popularitat dels quals havia minvat arran de la irrupció del rock'n'roll i d'estils com el Nashville Sound.

Les sessions de gravació es van fer l'estiu de 1971 a la mateixa Music City, en un ambient que al principi va ser una mica tens –a Roy Acuff, per exemple, no li va fer gaire gràcia compartir estudi amb un grup a qui veia com una colla de hippies, i s'ha arribat a comentar que el mateix Bill Monroe hauria declinat participar del projecte malgrat haver-hi estat convidat- però que ben aviat es va relaxar. Totes dues parts es van acabar entenent gràcies a un llenguatge tan universal com la música, i la majoria de peces –estàndards i cançons tradicionals com "Keep on the Sunny Side", "Orange Blossom Special" o la pròpia "Will the Circle Be Unbroken", l'himne de la Carter Family- es van enregistrar amb tan sols una o dues preses.

Arxivat durant més d'un any, força incomprès al moment de la seva publicació, aquell doble àlbum ha esdevingut amb el pas del temps un dels pilars del country contemporani –no deixa de ser curiós que veiés la llum pràcticament mig segle després que Eck Robertson i Henry Gilliland editessin "Sallie Gooden" (1922), el primer disc de country- i l'obra capital d'una Nitty Gritty Dirt Band que va tornar a repetir aquella experiència en dues ocasions. El 1989 va publicar "Will the Circle Be Unbroken: Volume Two", on tornaven a participar veterans de la primera part com Scruggs o Acuff, i on s'hi sumaven referents de generacions posteriors com Johnny Cash o Ricky Skaggs. I el 2002 va lliurar "Will the Circle Be Unbroken, Volume III", amb la participació de June Carter Cash, Del McCoury, Willie Nelson, Dwight Yoakam i uns retornats Doc Watson i Johnny Cash, entre d'altres.

dissabte, 28 de maig del 2022

Thom Bresh (1948-2022)

THOM BRESH

(1948-2022)

Ha mort Thom Bresh, que va destacar a l'òrbita country durant les dècades dels 70 i els 80. Era el fill del llegendari Merle Travis, de qui va heretar la tècnica a l'hora de tocar la guitarra –a la xarxa hi ha penjats tutorials on ell mateix ensenya l'estil del seu pare-. Abans de dedicar-se al country va militar a The Crescents, una d'aquelles bandes instrumentals que durant la primera meitat dels 60 solien obtenir èxits a escala regional arreu dels Estats Units –la formació en qüestió era de l'àrea de Los Angeles-. En el seu cas, va ser el single "Pink Dominos" (1964), un frenètic rock'n'roll dominat per una guitarra saturada i salvatge –una cosa a mig camí de Link Wray i Duane Eddy-.