Mig segle de "Will the Circle Be Unbroken", l'àlbum

Aquest mes de novembre –la data exacta no acaba d'estar del tot clara- es commemora el 50è aniversari de "Will the Circle Be Unbroken" (1972), el setè àlbum de The Nitty Gritty Dirt Band i un dels discos més importants de la història de la música country, punt de trobada de la generació del primer country rock amb la de pioners com Roy Acuff, Earl Scruggs, Merle Travis, Doc Watson, Jimmy Martin, Norman Blake o "Mother" Maybelle Carter. Un treball que va enllaçar dues sensibilitats fins aleshores gairebé antagòniques, i la recuperació de tot un llegat com a primer pas cap a tots els camins que ha recorregut la música d'arrel nord-americana durant la passada meitat de segle.

Formada a les càlides costes californianes i encapçalada per l'encara incombustible Jeff Hanna, la Nitty Gritty Dirt Band havia estat una de les formacions pioneres del citat country rock, aquell corrent que durant la segona meitat dels 60 havia escurçat distàncies entre l'efervescent obertura de mires de la Costa Oest dels Estats Units i la mentalitat diametralment oposada de la reialesa country de Nashville. En algun moment de principis dels 70, els components del grup van entrar en contacte amb Earl Scruggs a través d'un dels seus fills, el recentment traspassat Gary Scruggs. D'aquesta manera va néixer un projecte que volia reivindicar tots aquells referents del country la popularitat dels quals havia minvat arran de la irrupció del rock'n'roll i d'estils com el Nashville Sound.

Les sessions de gravació es van fer l'estiu de 1971 a la mateixa Music City, en un ambient que al principi va ser una mica tens –a Roy Acuff, per exemple, no li va fer gaire gràcia compartir estudi amb un grup a qui veia com una colla de hippies, i s'ha arribat a comentar que el mateix Bill Monroe hauria declinat participar del projecte malgrat haver-hi estat convidat- però que ben aviat es va relaxar. Totes dues parts es van acabar entenent gràcies a un llenguatge tan universal com la música, i la majoria de peces –estàndards i cançons tradicionals com "Keep on the Sunny Side", "Orange Blossom Special" o la pròpia "Will the Circle Be Unbroken", l'himne de la Carter Family- es van enregistrar amb tan sols una o dues preses.

Arxivat durant més d'un any, força incomprès al moment de la seva publicació, aquell doble àlbum ha esdevingut amb el pas del temps un dels pilars del country contemporani –no deixa de ser curiós que veiés la llum pràcticament mig segle després que Eck Robertson i Henry Gilliland editessin "Sallie Gooden" (1922), el primer disc de country- i l'obra capital d'una Nitty Gritty Dirt Band que va tornar a repetir aquella experiència en dues ocasions. El 1989 va publicar "Will the Circle Be Unbroken: Volume Two", on tornaven a participar veterans de la primera part com Scruggs o Acuff, i on s'hi sumaven referents de generacions posteriors com Johnny Cash o Ricky Skaggs. I el 2002 va lliurar "Will the Circle Be Unbroken, Volume III", amb la participació de June Carter Cash, Del McCoury, Willie Nelson, Dwight Yoakam i uns retornats Doc Watson i Johnny Cash, entre d'altres.

Versions amb accent del Sud

La formació actual dels Black Crowes – Foto Wes Orchoski.

Ens referíem recentment a tot allò que implica el fet d'interpretar una versió d'una composició aliena, i posàvem com a exemple de bones pràctiques el darrer àlbum d'Eli "Paperboy" Reed, un "Down Every Road" (2022) on el de Boston trasllada el cançoner country de Merle Haggard fins a les coordenades del soul més genuí. Gairebé a l'extrem oposat s'hi troba l'últim llançament d'uns Blackberry Smoke que han optat per retre homenatge als Rolling Stones amb un ep titulat, simple i oportunament, "Stoned" (2022).

Un total de set peces compostes i gravades per Ses Majestats entre 1968 i 1978 –amb una especial fixació per "Sticky Fingers" (1971), l'àlbum més vegades citat, amb tres pistes en total-, despatxades per la banda d'Atlanta amb l'ofici i la passió que la caracteritzen. El problema és que ens trobem davant d'un grup de southern rock –un dels millors del que portem de segle, per cert- interpretant un repertori que constitueix una part essencial de l'adn d'aquest gènere. Vaja, que en lloc de reinterpretar el cànon stonià n'han tingut prou essent fidels als originals. Cosa que pot restar interès al plàstic, però assegura una bona estona tan bon punt sonen els primers acords d'"All Down the Line".

Més inspirada es presenta una altra banda de southern rock originària d'Atlanta, els reformats Black Crowes, en un ep de versions igualment temàtic, en aquest cas centrat en una sèrie de clàssics que commemoren enguany el seu cinquantenari. "1972" (2022), l'han titulat, en referència a un any durant el qual van veure algunes de les obres capitals de la música del segle XX. També citen als Stones amb un "Rocks Off" que òbviament se saben de memòria, i afegeixen a la selecció noms com els de T.Rex ("The Slider"), David Bowie ("Moonage Daydream") o els Temptations ("Papa Was a Rollin' Stone"). En cada cas es nota el segell dels germans Robinson, que la tardor vinent visitaran Barcelona amb una nova –i polèmica- formació dels Crowes.

Des d'unes coordenades no gaire allunyades del southern rock, les del country rock més genuí, la Nitty Gritty Dirt Band presenta un àlbum de versions també temàtic. "Dirt Does Dylan" (2022) és, com indica el seu títol, un disc de tribut a Bob Dylan. Partint del principi que ningú més pot sonar com el de Duluth, i que les seves cançons donen peu a tota mena d'interpretacions –començant per les que fa ell mateix als seus concerts-, Jeff Hanna i companyia saben treure molt de suc de títols com un "Tonight I'll Be Staying Here with You" que gairebé els sembla fet a mida. A "Forever Young" hi col·laboren Larkin Poe. I a "The Times They Are A-Changin'" ho fan gegants com Rosanne Cash, Steve Earle o Jason Isbell –sí, un cop més la connexió southern-.

Gary Scruggs (1949-2021)

GARY SCRUGGS
(1949-2021)

Ens ha deixat Gary Scruggs, el fill gran del mestre del banjo i figura referencial del bluegrass Earl Scruggs, amb qui va arribar a tocar tot formant part de la seva banda d'acompanyament amb la resta dels seus germans. Una aventura que el va portar a fer sessions amb els Byrds i a posar el seu pare en contacte amb els components de la Nitty Gritty Dirt Band –va ser així com el patriarca Scruggs va acabar formant part d'aquell monumental homenatge als pioners de la música country que va esdevenir l'imprescindble "Will the Circle be Unbroken" (1972), setè àlbum de la banda californiana-. Amb un dels seus germans, Randy Scruggs, va formar el duet The Scruggs Brothers. També va signar discos amb el seu propi nom i va col·laborar amb gegants com Waylon Jennings.

Jerry Jeff Walker (1942-2020)

JERRY JEFF WALKER

(1942-2020)

El primer cop que vaig escoltar la música de Jerry Jeff Walker va ser en un recopilatori de música d'inspiració californiana que encara conservo i on estava inclosa la seva celebrada lectura de "L.A. Freeway". Un original de Guy Clark que molts vam descobrir justament a través de la versió de Walker. Curiosament, la que possiblement sigui la composició més reconeguda de qui ens ocupa, "Mr. Bojangles", molts la vam escoltar per primer cop amb veu de Sammy Davis Jr.

Nascut Ronald Clyde Crosby, Walker era un d'aquells músics que tant podien compondre un estàndard dels que acaben coneixent incomptables versions –"Mr. Bojangles" també va ser versionat per la Nitty Gritty Dirt Band- com popularitzar títols aliens. També va ser un músic inquiet i polifacètic que tant va saber encaixar a l'escena folk del Greenwich Village durant els 60 com integrar-se al moviment outlaw que va retornar el country a les seves essències més genuïnes durant la dècada dels 70. Ens ha deixat a l'edat de 78 anys.