No sol ser un dels àlbums més reivindicats de Poco, tot i que la peça que el titula va ser una de les més radiades dels primers anys de la banda californiana. Es commemoren avui cinc dècades de la publicació d'"A Good Feelin' to Know" (1972), el quart elapé d'un combo que, havent-se situat a l'avantguarda del country rock –una posició que els aleshores flamants Eagles eren a punt de disputar-li- i havent consolidat Paul Cotton al capdavant de la formació juntament amb Richie Furay i Rusty Young, començava a explorar sonoritats més elèctriques, properes en ocasions al southern rock o fins i tot al hard rock –com a bones mostres les inicials "And Settlin' Down" i "Ride the Country", dues perles de rock genuïnament nord-americà sense conservants ni etiquetes, també el crescendo de la mateixa "A Good Feelin' to Know"-. Les vendes no van acabar d'acompanyar, però les bones cançons hi eren i la banda sonava pletòrica.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Cotton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Cotton. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de novembre del 2022
50 anys d'"A Good Feelin' to Know"
No sol ser un dels àlbums més reivindicats de Poco, tot i que la peça que el titula va ser una de les més radiades dels primers anys de la banda californiana. Es commemoren avui cinc dècades de la publicació d'"A Good Feelin' to Know" (1972), el quart elapé d'un combo que, havent-se situat a l'avantguarda del country rock –una posició que els aleshores flamants Eagles eren a punt de disputar-li- i havent consolidat Paul Cotton al capdavant de la formació juntament amb Richie Furay i Rusty Young, començava a explorar sonoritats més elèctriques, properes en ocasions al southern rock o fins i tot al hard rock –com a bones mostres les inicials "And Settlin' Down" i "Ride the Country", dues perles de rock genuïnament nord-americà sense conservants ni etiquetes, també el crescendo de la mateixa "A Good Feelin' to Know"-. Les vendes no van acabar d'acompanyar, però les bones cançons hi eren i la banda sonava pletòrica.
dilluns, 22 d’agost del 2022
Kal David (1943-2022)
Ens ha deixat el cantant i guitarrista David Raskin, més conegut com a Kal David, fundador dels mai prou reivindicats Illinois Speed Press, una d'aquelles bandes que van partir de l'òrbita psicodèlica per transportar el rock fins a les coordenades més orgàniques del country, el folk i el blues. El grup el va formar el 1968 a la seva Chicago natal juntament amb el també vocalista i guitarrista Paul Cotton, que un cop desfeta la formació es va integrar a Poco –Cotton va morir l'estiu passat-. Van publicar dos àlbums –"The Illinois Speed Press" (1969) i "Duet" (1970)- que valen el seu pes en or –i que lamentablement estan descatalogats-. Prèviament, David havia encapçalat combos de blues i rock com The Exceptions, i en anys posteriors va alternar la seva trajectòria solista amb la militància en bandes com els Bluesbreakers de John Mayall –amb els quals va tocar a principis dels 80-.
dimarts, 3 d’agost del 2021
Paul Cotton (1943-2021)
PAUL COTTON
(1943-2021)
(1943-2021)
A pocs mesos de la mort de Rusty Young, ens ha deixat un altre dels membres de més llarga durada a les files de Poco. Paul Cotton va entrar a la banda californiana el 1970 en substitució de Jim Messina, i hi va romandre fins a l'any 2010 amb un petit parèntesi a finals de la dècada dels 80, quan es va reunir la formació original del grup. Cotton va militar a Poco durant els seus anys de més ressò i va compondre clàssics del seu repertori com "Heart of the Night", "Barbados", "Ride the Country" o una petita gran debilitat d'un servidor, "Too Many Nights Too Long", inclosa al celebradíssim "Rose of Cimarron" (1976). Ens ha deixat a l'edat de 78 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


