Red Pig Bluegrass i Bum Ditty, a El 9 Nou

Quan la immensa majoria de festes majors han esdevingut, a nivell de programació musical, macrofestivals a petita escala on cada ajuntament –o cada comissió de festes- acaba programant els mateixos productes de temporada que s'havien programat el cap de setmana anterior al poble del costat, són d'agrair iniciatives com la del FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer), que s'ha tornat a celebrar enguany dins de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers.

Una programació que defuig la norma i que aposta per valors com el risc, l'espontaneïtat, la singularitat o els marges –els de la cultura, però també els geogràfics: durant gairebé una dècada s'ha dedicat a promoure concerts en aquells entorns de la ciutat on habitualment no hi passa res-. Dissabte a la nit va tancar edició amb un doble concert de bluegrass a la plaça de la Caserna per cortesia de Red Pig Bluegrass i Bum Ditty. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Bluegrass a plaça

RED PIG BLUEGRASS + BUM DITTY
FIMAC 2023 @ Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça de la Caserna, Granollers

2 de setembre de 2023

El doble concert de Red Pig Bluegrass i Bum Ditty al FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer) de la festa major de Granollers es va acabar amb una jam espontània al bell mig de la plaça. Els components de totes dues bandes –més Magalí Sare (flauta i veu), que ja havia sortit a tocar una peça durant l'actuació de Bum Ditty- improvisant cançons tradicionals en clau de bluegrass amb el respectable al seu voltant. Detalls que no solen donar-se en aquests macrofestivals a petita escala que han esdevingut les festes majors, i que sens dubte marquen diferències. Les festes populars haurien de ser això, ni més ni menys.

Red Pig Bluegrass és un quartet barceloní de música d'arrel nord-americana, encapçalat per Xavi Ollé dels Booty Hunters (guitarra i veu) i augmentat amb tot un Ricky Araiza al banjo –extraordinari el combat que es van marcar tots dos en una atòmica versió de "Dueling Banjos", l'estàndard d'Arthur Smith-. Durant una hora frenètica van despatxar clàssics com "Foggy Mountain Breakdown" (Flatt & Scruggs), "Folsom Prison Blues" (Johnny Cash), "Cocaine Blues" (Troy Junius Arnall) o fins i tot "Ace of Spades" (Motörhead). El bluegrass de tota la vida, interpretat amb el màxim rigor i amb unes gotes d'actitud punk.

Prèviament, Bum Ditty ho havien petat amb el seu refrescant maridatge de música tradicional nord-americana i arrels mediterrànies, sempre amb la dosi necessària de frescor i desvergonyiment. Com uns Moldy Peaches fent versions de la Charlie Daniels Band, amb aquesta frontwoman tot terreny que és Joana Gumí en primer terme i una base instrumental tan àgil com robusta, capaç de fer ballar la plaça com en una revetlla de tota la vida i, alhora, enfilar patrons rítmics gairebé progressius. A destacar la cançó "El balancí", una reflexió en clau feminista sobre un coixí de high lonesome sound on van ressonar misteris ancestrals.

Red Pig Bluegrass.

Bum Ditty.