Red Pig Bluegrass i Bum Ditty, a El 9 Nou

Quan la immensa majoria de festes majors han esdevingut, a nivell de programació musical, macrofestivals a petita escala on cada ajuntament –o cada comissió de festes- acaba programant els mateixos productes de temporada que s'havien programat el cap de setmana anterior al poble del costat, són d'agrair iniciatives com la del FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer), que s'ha tornat a celebrar enguany dins de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers.

Una programació que defuig la norma i que aposta per valors com el risc, l'espontaneïtat, la singularitat o els marges –els de la cultura, però també els geogràfics: durant gairebé una dècada s'ha dedicat a promoure concerts en aquells entorns de la ciutat on habitualment no hi passa res-. Dissabte a la nit va tancar edició amb un doble concert de bluegrass a la plaça de la Caserna per cortesia de Red Pig Bluegrass i Bum Ditty. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Bluegrass a plaça

RED PIG BLUEGRASS + BUM DITTY
FIMAC 2023 @ Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça de la Caserna, Granollers

2 de setembre de 2023

El doble concert de Red Pig Bluegrass i Bum Ditty al FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer) de la festa major de Granollers es va acabar amb una jam espontània al bell mig de la plaça. Els components de totes dues bandes –més Magalí Sare (flauta i veu), que ja havia sortit a tocar una peça durant l'actuació de Bum Ditty- improvisant cançons tradicionals en clau de bluegrass amb el respectable al seu voltant. Detalls que no solen donar-se en aquests macrofestivals a petita escala que han esdevingut les festes majors, i que sens dubte marquen diferències. Les festes populars haurien de ser això, ni més ni menys.

Red Pig Bluegrass és un quartet barceloní de música d'arrel nord-americana, encapçalat per Xavi Ollé dels Booty Hunters (guitarra i veu) i augmentat amb tot un Ricky Araiza al banjo –extraordinari el combat que es van marcar tots dos en una atòmica versió de "Dueling Banjos", l'estàndard d'Arthur Smith-. Durant una hora frenètica van despatxar clàssics com "Foggy Mountain Breakdown" (Flatt & Scruggs), "Folsom Prison Blues" (Johnny Cash), "Cocaine Blues" (Troy Junius Arnall) o fins i tot "Ace of Spades" (Motörhead). El bluegrass de tota la vida, interpretat amb el màxim rigor i amb unes gotes d'actitud punk.

Prèviament, Bum Ditty ho havien petat amb el seu refrescant maridatge de música tradicional nord-americana i arrels mediterrànies, sempre amb la dosi necessària de frescor i desvergonyiment. Com uns Moldy Peaches fent versions de la Charlie Daniels Band, amb aquesta frontwoman tot terreny que és Joana Gumí en primer terme i una base instrumental tan àgil com robusta, capaç de fer ballar la plaça com en una revetlla de tota la vida i, alhora, enfilar patrons rítmics gairebé progressius. A destacar la cançó "El balancí", una reflexió en clau feminista sobre un coixí de high lonesome sound on van ressonar misteris ancestrals.

Red Pig Bluegrass.

Bum Ditty.

Johnny Big Stone & Sweet Marta a El 9 Nou

Johnny Big Stone & Sweet Marta van invocar dimarts passat les essències més primitives del blues en un concert inèdit al Mercat de Sant Carles de Granollers. Actuació emmarcada en el FIMAC 2018 que avui expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dilluns.

Blues al mercat

JOHNNY BIG STONE & SWEET MARTA

FIMAC 2018 @ Mercat de Sant Carles, Granollers

28 d'agost de 2018

El guitarrista Johnny Big Stone i l'harmonicista Sweet Marta -tots dos comparteixen tasques vocals quan actuen com a duet- són dos dels noms amb més projecció de l'actual escena blues barcelonina. Dos músics tot terreny que tant poden estar actuant en una sala de concerts com en una plaça, una escola, un centre penitenciari o un d'aquells espais musicals que la televisió pública catalana emet a hores intempestives com qui no vol la cosa. Aquest migdia han tocat al Mercat de Sant Carles de Granollers en el marc del FIMAC (Festival Internacional de Música Acústica), un certamen que aprofita la celebració de la Festa Major de Blancs i Blaus per programar actuacions musicals en espais singulars de la ciutat. Improvisat escenari en una de les parades del cèntric mercat, i un repertori que ha explorat les arrels més primitives del blues mitjançant composicions originals de Sonny Boy Williamson, Blind Boy Fuller, Arthur Crudup o Robert Johnson. Altes dosis d'ofici, coneixement de causa, explicacions de caràcter més o menys didàctic entre cançó i cançó, buscant l'essència original de cada tema sense fer-ne una peça de museu. I un entusiasta públic entre el qual convivien melòmans de base amb curiosos que havien sortit a fer la compra del dia i s'han trobat la millor de les sorpreses possibles.

Spectroplaya

SPECTROPLAYA

FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça del Peix, Granollers

1 de setembre de 2017

Si Cabaret Voltaire, Suicide o Kraftwerk haguessin reinterpretat ritmes llatins i tropicals com la cúmbia, el merengue o fins i tot el reggaeton, molt probablement haurien sonat com Spectroplaya. Un trio barceloní -Sergio Pramas (veu, caixa de ritmes i sintetitzador), Oriol Romaní (guitarra i sintetitzador) i Frederic Font (sintetitzador i ordinador)- que es pot considerar ara mateix com una de les més grans i definitives gamberrades de l'underground musical autòcton, però també com una de les propostes més fresques, atrevides i originals de l'escena emergent catalana. Ara per ara només tenen una peça composta al seu nom, la contagiosa "Dame Long Tail", però el seu repertori és tan eclèctic com sorprenent. Hits estiuencs de la talla de "Vamos a la playa" (Righeira), "Lambada" (Kaoma) o "El Tiburón" (Proyecto Uno), deconstruïts i reformulats al seu aire com qui no vol la cosa. Els vaig descobrir la nit passada en el marc d'una festa major i els asseguro que ho estaven petant de valent. Però és que si algú s'atrevís a programar-los en qualsevol entorn d'avantguarda on el respectable es dediqués a seure i escoltar ho petarien igual, paraula.

Alex Dee Trio al FIMAC

ALEX DEE TRIO

FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus

Terrat de la biblioteca Can Pedrals, Granollers

30 d'agost de 2017

Alex Dee és de Màlaga, resideix a Barcelona i es dedica al funk sintètic d'acabats elegants sense fer cap lleig a discursos complementaris com l'r&b o el soul de textures sedoses. Amb els aguts elàstics de la seva veu com a principal tret identitari, es fa acompanyar actualment de Quim Saigi als teclats i Arnau Figueras a la bateria i els sintetitzadors. Un trio que és a punt de debutar amb un primer disc al seu nom i que ahir va actuar en un escenari singular, el terrat de la biblioteca granollerina Can Pedrals, en el marc del FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer). Una hora i mitja llarga durant la qual van alternar composicions pròpies amb clàssics dels seus principals referents: Michael Jackson, Prince i Marvin Gaye. Una llista on no haurien desentonat, d'haver-se donat el cas, Stevie Wonder, Lionel Richie o l'Smokey Robinson dels 70.

Las VVITCH

LAS VVITCH

FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus

Carrer de les Travesseres, Granollers

28 d'agost de 2017

A aquestes alçades és absurd debatre si l'estil musical que practiquen Las VVITCH és o no és trap. El duet que formen Gala i Ricardo -acompanyats en tot moment per DJ Momo- és directament la cosa més punk que li ha passat a Barcelona durant les últimes dècades. Ho és perquè predica un discurs marcadament social des del coneixement de causa i sense caure en els tristament habituals tòpics de manual -als seus temes hi ha cites a textos gairebé fundacionals de diversos corrents feministes-. I ho és perquè predica aquest discurs a partir d'una actitud que arriba a fregar els postulats situacionistes: prenent el trap com a punt de partida, Gala i Ricardo han confeccionat una lírica aguda i en ocasions àcida que posa de manifest el sexisme del gènere en qüestió -i de l'entorn que el motiva-, ja sigui invertint determinats papers o simplement dient les coses pel seu nom.

Ahir van actuar a la festa major de Granollers, i cridava l'atenció el fet que entre el públic que anava i venia no s'hi aturés cap dels adolescents que solen transitar la via urbana escoltant trap a tota castanya amb posat de mascle alfa -una fauna tan habitual a la capital vallesana com en qualsevol altre nucli urbà que els passi pel cap-. Com determinats espècimens punk que no acabaven d'entendre els discursos de Crass, Suicide o les Slits, no són pocs els milhomes que s'espanten cada vegada que Gala entona versos com "Escucha lo que digo, no me vengas de machito" o "No me hace falta tu polla pa' gozar, tengo flow entre las piernas y solita lo sé usar" -tots dos de la declaració de principis que és "Yo no soy tu bitch"-.

Per això alguns no s'han pogut estar de deixar anar les seves llengües viperines contra el duet barceloní, i d'altres s'han afanyat a qualificar-lo com a broma quan salta a la vista que no ho és en absolut. Com tants altres corrents que al seu moment han arribat a marcar agendes i dictar tendències, el trap anirà tard o d'hora a la baixa però discursos com el de Las VVITCH es mantindran tan vigents com necessaris. Podríem especular que aleshores hauran trobat elles una nova via d'expressió que vagi més enllà de gèneres i etiquetes, però el cert és que ja ho han fet. Diuen el que diuen. I el que diuen pot agradar més o menys, però centrar-se en les formes en lloc de fer-ho en el contingut suposa ara mateix defugir el fons del debat.

Hillbilly i bluegrass a la plaça

TH' BOOTY HUNTERS + MOONSHINE WAGON

FIMAC @ Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça de la Caserna, Granollers

26 d'agost de 2016

Country i festa major. Dos conceptes que solen fer molt de mal quan van de la mà, arribant sovint a assolir-se i fins i tot superar-se les pitjors expectatives. Hi ha comptades excepcions, és clar, i la vetllada que va tenir lloc ahir a Granollers per cortesia del FIMAC en va ser una. Ni barrets dels que fan mal a la vista, ni funcionaris en edat de prejubilació disfressats de cowboy, ni sessions de line dance per a tots els públics. A canvi, dues bandes que revitalitzen discursos com els del bluegrass o el hillbilly des de la mateixa arrel i a cop d'actitud punk: Th' Booty Hunters i Moonshine Wagon, des de Barcelona i Vitòria respectivament.

Van obrir foc aquests últims amb un repertori de bluegrass a tota pastilla. Velocitat, nervi i les dosis necessàries de mala llet i bon humor, alternant originals amb peces tradicionals i estàndards de la Carter Family o Hank Williams. Els Booty Hunters, d'altra banda, van centrar bona part del seu set en un tercer disc de títol tan inequívoc com és "Wild and Drunk" (2015). Country salvatge i etílic, tenyit de suor, incorrecció política i uns acabats Southern Gothic que fan dels barcelonins un exemplar únic en la seva espècie. I un directe a prova de bales, bombes i ments benpensants. Van acabar tocant desendollats entre el respectable juntament amb els components de Moonshine Wagon. Un d'aquells finals de festa que certifiquen vetllades memorables.

Th' Booty Hunters.

Moonshine Wagon.

Electrònica a la Constància

ELECTRICAL FIMAC amb DJ FRESHCUTS

Carrer de la Constància, Granollers

22 d'agost de 2016

El carrer de la Constància és un dels més desconeguts i fins i tot oblidats del casc antic de Granollers. Un carreró d'escassos metres d'amplada on amb prou feina arriba a tocar-hi el sol, definit habitualment per una pudor d'orina que sol anar a més durant els dies de Festa Major. Per això tenia la seva gràcia que una colla d'outsiders de la colla dels Blancs -els organitzadors del FIMAC (Festival Internacional de Música al Carrer)- hi organitzessin la nit passada un dels actes alternatius de la Festa Major de Blancs i Blaus. Alternatiu perquè, malgrat figurar al programa oficial, trencava frontalment amb el concepte més estès de festa major: la reivindicació d'un espai singular i recollit (ben lluny de les grans places i avingudes), aforament limitat (sense aglomeracions) i una proposta musical tan fresca com atrevida (ni mestissatge de litrona, ni grups de versions, ni disco mòbil per la patilla). La de DJ Freshcuts, un punxadiscos grec establert a Barcelona que entén l'electrònica com un art i la seva tasca com un ofici -com ha de ser, ni més ni menys-. Un dj dels que no es limiten a posar un disc darrere l'altre sinó a crear música nova a partir de patrons ja existents -allò que de forma col·loquial s'anomena fer música amb música-. I una ment eclèctica que en qüestió de minuts és capaç de passar del hip hop al dubstep, del big beat al funk i fins i tot al rock psicodèlic d'inclinació stoner. De Grandmaster Flash a Radio Moscow passant per Afrika Bambaataa, Chic i Black Sabbath, fent del carrer de la Constància el millor lloc on refugiar-se del soroll constant i sistemàtic de tota festa major. Un entorn recuperat que ara molts voldran reivindicar com a seu (ja se sap, aquestes coses solen passar). Que la gent del FIMAC el celebri i l'aprofiti tant com pugui abans que es posi de moda.