Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santi Careta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santi Careta. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de setembre del 2022

Arnau Obiols - "Mont Cau" (2022)


La natura com a últim refugi davant d'un món a la deriva i (sobretot) d'una societat que es va perdre ella mateixa tan bon punt va desconnectar del mateix medi natural. És un punt de partida cada cop més recurrent en la creació artística, en aquests temps d'emergència que ens ha tocat viure. Per això cal començar a separar el gra de la palla i apreciar matisos com els que pot aportar Arnau Obiols, un músic que ha fet de les seves arrels pirinenques la base d'un discurs que marida tradició i avantguarda sense necessitat de coartades.

El cantant i multiinstrumentista de la Seu d'Urgell acaba de lliurar el seu quart treball discogràfic. Un "Mont Cau" (2022, Segell Microscopi) que ell mateix defineix, a la carta de presentació, com "un àlbum dedicat a la natura, la Mare de totes les coses i per tant una celebració del fet de viure atents i de manera respectuosa amb l'entorn natural". Un repertori que, a diferència del seu predecessor –"Tost" (2019)-, no recupera cants de transmissió oral sinó que es basa en composicions originals. Peces que conjuguen misteri ancestral amb un discurs que parla ara i aquí.

Si es pogués parlar d'una variant pirinenca del blues, de ben segur es trobaria en coordenades com les que tracen el batec electrònic d'"El nus", la rítmica juganera de "Sona el tambor" –tot un manual de com reinventar la cançó popular de tota la vida a partir dels seus propis fonaments- o el folk gairebé crepuscular de "M'adreço a tu". Tres dels plats forts d'un àlbum que reforça el seu missatge amb gravacions de camp, incloses les reflexions en veu alta de l'ambientòleg del Baix Montseny Martí Boada –una de les fonts més fiables del país, si parlem del medi natural- i del poeta Perejaume. Produeix el sempre oportú Santi Careta.

Disponible a Bandcamp.

dissabte, 23 d’abril del 2022

Tracy Sirés Neal

TRACY SIRÉS NEAL
Teatre El Patronat, La Garriga
22 d'abril de 2022

A Tracy Sirés Neal la gran majoria l'havíem conegut per la seva tasca com a gestora cultural –en l'actualitat dirigeix el Teatre Auditori de Granollers-. Per això ha estat una agradable sorpresa poder descobrir les seves cançons, fràgils i alhora sofisticats exercicis de folk-pop amb un cert regust de Laurel Canyon que setmanes enrere donaven forma al seu primer àlbum, "Haiku Love" (2022), i que la nit passada va presentar en directe al teatre El Patronat de la Garriga, el seu poble.

L'acompanyaven a l'escenari els sempre oportuns Guillem Callejón (Intana, Bridges Trio) i Antonio Sánchez (Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz), a les guitarres i a les percussions respectivament. Un format més reduït que el que va fer servir a l'hora de gravar el disc –amb producció de Santi Careta-, també una oportunitat de revelar el vessant més orgànic de composicions tan rodones com "The Universe", "What's Done Is Done" o "Running Around". Les atmosferes generades per Callejón i Sánchez van esdevenir el marc ideal per a unes cançons i una veu que bé valen el seu pes en or.

diumenge, 17 de gener del 2021

Lu Rois canta a la seva infantesa des de la platea de l'Apolo

Lu Rois a l'Apolo, en una captura del videoclip de 'Luna nueva'.

Quan fa gairebé un any que la música en directe tal i com sempre l'havíem conegut, simplement, va deixar de ser, s'agraeix poder a tornar a visitar ni que sigui de forma virtual l'interior d'una d'aquelles sales de concerts on tants moments inoblidables vam arribar a viure. Més encara quan hi podem accedir de la mà d'una de les veus més genuïnes de l'escena independent catalana com és Lu Rois, que ha gravat a la platea de la sala Apolo el videoclip del seu darrer single, "Luna nueva".

La peça en qüestió és un diàleg de la pianista, cantant i compositora sabadellenca amb la seva pròpia infantesa, sobre un coixí sonor determinat per les coordenades oníriques del seu piano, però també per la guitarra etèria de Santi Careta i les bases electròniques de Gemma Planell (aka Dj Tutu). La cançó ja l'havíem pogut escoltar últimament als concerts de Rois, el single ha vist la llum aquesta setmana en format digital de la mà de Bankrobber i TBC Produccions. El video és obra de Bernat Rueda i es troba disponible a Youtube.

dilluns, 11 de gener del 2021

Lu Rois al cicle Amb Empremta d'Autor, a El 9 Nou


Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Lu Rois al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera. Presentació de "Microcosmos" (2020, Bankrobber/TBC Produccions), a duet amb Santi Careta, en el marc del cicle Amb Empremta d'Autor de Som del Montseny. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia d'Aitana Such.

diumenge, 10 de gener del 2021

Mirant endavant, malgrat tot

LU ROIS

Cicle Amb Empremta d'Autor
Teatre Pare Casals, Sant Esteve de Palautordera
9 de gener de 2021

El tercer àlbum de Lu Rois, "Microcosmos" (2020, Bankrobber, TBC Produccions), va veure la llum la mateixa setmana de març en què el món tal i com el coneixíem va quedar en suspens. D'allò ja fa deu mesos, i els plans que tenia la sabadellenca de presentar en directe la seva obra més atrevida i trencadora s'han hagut d'adaptar a les circumstàncies dels diferents escenaris sanitaris viscuts des d'aleshores. El de Rois és, en aquest sentit, un dels paradigmes de com la coronacrisi ha afectat la cultura de base, però també d'aquella resiliència tan pròpia d'un sector tan avesat a les tempestes i els cataclismes com és el cultural.

Rois va actuar ahir a la tarda al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, concert a duet amb el seu bon amic Santi Careta a la guitarra, i emmarcat en el cicle Amb Empremta d'Autor que organitza Som del Montseny. Repàs sencer a "Microcosmos" i els seus cants a la maternitat, alternant els passatges a contrallum de "Va i bé" i "L'altra cara de la Lluna" amb el despertar folk de "L'univers als teus ulls" i les essències tropicals (ballables, fins i tot) d'"Andròmeda". També va presentar "Luna Nueva", composició inèdita que veurà la llum la setmana vinent amb forma de senzill i on l'autora es manté a la recerca de nous estímuls. Mirant sempre endavant, malgrat tot.

dimarts, 12 de maig del 2020

Lu Rois: "La maternitat m'ha ajudat a reconciliar-me amb mi mateixa"

Moment de canvi - Foto Monica Bedmar.
La maternitat com a catarsi, i la transformació vital com a motor de la creació artística. Lu Rois presenta "Microcosmos", el seu tercer àlbum i el més atrevit de tots els que ha lliurat fins ara. 

Quan el gruix de l'obra d'un artista sol reflectir la trajectòria vital del seu autor, els capítols més intensos d'aquesta trajectòria solen coincidir amb els grans salts endavant a nivell artístic. En el cas de Lu Rois, la maternitat ha suposat una nova etapa en tots els sentits que s'ha traduït en el seu disc més atrevit a data d'avui. Un "Microcosmos" (2020, Bankrobber/TBC Produccions) on la sabadellenca incorpora nous matisos i s'aproxima a registres que fins ara li eren aliens, sense perdre mai de vista les atmosferes oníriques, els pianos cristal·lins i aquella tendresa vocal que fins ara han definit la seva producció.

"La maternitat m'ha suposat una transformació personal, i al mateix temps una oportunitat de canviar moltes coses. Una empenta per defensar més que mai tot allò en què crec i que estimo, i alhora allunyar-me sense escrúpols de tot allò que no va amb mi. Durant els primers mesos vaig aprendre a afluixar el ritme i escoltar la vida que s'atansava als meus braços, a reconfigurar-me a tots els nivells. Tot plegat, d'alguna manera, m'ha ajudat a reconciliar-me amb mi mateixa", confessa Rois en una entrevista per via telemàtica.

Va ser precisament durant aquell procés de reconfiguració quan la pianista, cantant i compositora va dur a terme tot un seguit de reflexions internes que han acabat desembocant en decisions transcendents. "El fet de ser mare em va sacsejar per dins fins a fer-me replantejar els vincles que havia construït o perpetuat al llarg de tota la vida. N'hi havia de molt dolorosos, i vaig haver de trobar el coratge per allunyar-me'n i no traspassar-los al meu fill. D'altra banda, durant el post-part em vaig adonar que necessitava algú que em fes de mare, i el meu pare va acabar esdevenint aquesta figura a través de la seva cura", afegeix.

"En definitiva, la maternitat m’ha ajudat a ser molt resolutiva, més clara i segura. Encara tinc molta feina a fer a nivell d’autoestima, però ha suposat un pas endavant molt important", conclou. I és precisament aquest esperit resolutiu i segur el primer que posen de manifest cançons com "L'univers als teus ulls" o "L'altra cara de la Lluna", on Rois sona tan fràgil com sempre però més convençuda que mai d'allò que ha vingut a dir. A nivell estilístic, juga amb elements com l'electrònica i fins i tot flirteja amb ritmes com el reggaeton en títols com "Andròmeda".

"Des del minut zero vaig tenir clar que necessitava canviar de sonoritat. L'essència segueix essent la de sempre, ja que les cançons surten de dins meu, i el dia que no sigui així ja no hi haurà cançons noves. Però feia temps que volia treballar amb sintetizadors i efectes. Tenint en compte que en aquest disc el discurs era molt cosmològic, la música havia d'estar-hi en sintonia. D'altra banda, tot el meu procés creatiu s'ha vist alterat de dalt a baix. Si abans componia a partir de la tristor i la solitud davant del piano, ara estic sempre acompanyada del petit, amb el qual fem cantarelles improvisades i juguem a fer sonar junts tot un seguit de tecles que jo mai abans hagués tocat".


REFUGI, CALMA, EVASIÓ

També han jugat un paper clau en aquesta nova sonoritat el guitarrista Santi Careta i la teclista Laia Vallès, tant amb els seus respectius instruments com des de les tasques de producció. "Tenia clar que volia fer un disc amb sintetitzadors i guitarres amb efectes. A partir d'aquí, l'any passat vaig poder-los escoltar en un espectacle infantil a l'Auditori, i em vaig adonar que tots dos havien de formar part del trencaclosques". Arribat aquest punt, Rois ja pensa en l'hora de tornar a l'escenari. "Vull treballar l'escenografia per tal de generar una experiència cuidada tant a nivell visual com sonor amb dos formats diferents: a duet amb Santi Careta o bé jo mateixa en solitari".

Precisament, el retorn de la música en directe és una de les grans incògnites que es mantenen sobre la taula en aquests temps incerts en què el sector musical s'ha vist especialmnet castigat per l'emergència sanitària i l'estat d'alarma. "Per a les músics petites com jo, el fet de publicar un disc equival a endeutar-se i arruïnar-se, literalment. Per això és bàsic poder fer concerts i vendre discos no tan sols com a mitjà de subsistència sinó fins i tot de recuperació. Per tant, aquesta situació que estem vivint ens genera un gran neguit", lamenta.

"Publicar discos en aquestes condicions és un acte d'amor incondicional cap a la música, contemplant el propi fet musical com un bàlsam per a totes aquelles persones que necessitin trobar refugi, calma o, simplement, evasió. Alhora, però, em queda la sensació amarga de no poder compartir prou la música que tot just acabo de crear, ja sigui a través dels concerts o de les actuacions en directe als mitjans de comunicació. La qual cosa genera una sensació estranya, com si no hagués acabat de parir el disc", conclou. Tant de bo vinguin dies millors.


Més informació:

Lu Rois  /  Bandcamp

divendres, 15 d’abril del 2016

Recomanació: Santi Careta a La 2 d'Apolo


Delicadesa, sofisticació, intensitat i la proximitat de qui canta a cau d'orella. Santi Careta té nou disc a la venda, "Els Ocells i l'Stereo" (2016, Chesapik), i el presentarà en directe el proper dimarts, 19 d'abril (21h.), a La 2 d'Apolo. L'àlbum el produeix Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i hi col·labora gent de Love Of Lesbian i Seward, entre d'altres. I el concert promet ser una d'aquelles experiències que no s'obliden. Més referències en aquest vídeo que em té captivat.