Lu Rois: "La maternitat m'ha ajudat a reconciliar-me amb mi mateixa"

Moment de canvi - Foto Monica Bedmar.

La maternitat com a catarsi, i la transformació vital com a motor de la creació artística. Lu Rois presenta "Microcosmos", el seu tercer àlbum i el més atrevit de tots els que ha lliurat fins ara. 

Quan el gruix de l'obra d'un artista sol reflectir la trajectòria vital del seu autor, els capítols més intensos d'aquesta trajectòria solen coincidir amb els grans salts endavant a nivell artístic. En el cas de Lu Rois, la maternitat ha suposat una nova etapa en tots els sentits que s'ha traduït en el seu disc més atrevit a data d'avui. Un "Microcosmos" (2020, Bankrobber/TBC Produccions) on la sabadellenca incorpora nous matisos i s'aproxima a registres que fins ara li eren aliens, sense perdre mai de vista les atmosferes oníriques, els pianos cristal·lins i aquella tendresa vocal que fins ara han definit la seva producció.

"La maternitat m'ha suposat una transformació personal, i al mateix temps una oportunitat de canviar moltes coses. Una empenta per defensar més que mai tot allò en què crec i que estimo, i alhora allunyar-me sense escrúpols de tot allò que no va amb mi. Durant els primers mesos vaig aprendre a afluixar el ritme i escoltar la vida que s'atansava als meus braços, a reconfigurar-me a tots els nivells. Tot plegat, d'alguna manera, m'ha ajudat a reconciliar-me amb mi mateixa", confessa Rois en una entrevista per via telemàtica.

Va ser precisament durant aquell procés de reconfiguració quan la pianista, cantant i compositora va dur a terme tot un seguit de reflexions internes que han acabat desembocant en decisions transcendents. "El fet de ser mare em va sacsejar per dins fins a fer-me replantejar els vincles que havia construït o perpetuat al llarg de tota la vida. N'hi havia de molt dolorosos, i vaig haver de trobar el coratge per allunyar-me'n i no traspassar-los al meu fill. D'altra banda, durant el post-part em vaig adonar que necessitava algú que em fes de mare, i el meu pare va acabar esdevenint aquesta figura a través de la seva cura", afegeix.

"En definitiva, la maternitat m’ha ajudat a ser molt resolutiva, més clara i segura. Encara tinc molta feina a fer a nivell d’autoestima, però ha suposat un pas endavant molt important", conclou. I és precisament aquest esperit resolutiu i segur el primer que posen de manifest cançons com "L'univers als teus ulls" o "L'altra cara de la Lluna", on Rois sona tan fràgil com sempre però més convençuda que mai d'allò que ha vingut a dir. A nivell estilístic, juga amb elements com l'electrònica i fins i tot flirteja amb ritmes com el reggaeton en títols com "Andròmeda".

"Des del minut zero vaig tenir clar que necessitava canviar de sonoritat. L'essència segueix essent la de sempre, ja que les cançons surten de dins meu, i el dia que no sigui així ja no hi haurà cançons noves. Però feia temps que volia treballar amb sintetizadors i efectes. Tenint en compte que en aquest disc el discurs era molt cosmològic, la música havia d'estar-hi en sintonia. D'altra banda, tot el meu procés creatiu s'ha vist alterat de dalt a baix. Si abans componia a partir de la tristor i la solitud davant del piano, ara estic sempre acompanyada del petit, amb el qual fem cantarelles improvisades i juguem a fer sonar junts tot un seguit de tecles que jo mai abans hagués tocat".


REFUGI, CALMA, EVASIÓ

També han jugat un paper clau en aquesta nova sonoritat el guitarrista Santi Careta i la teclista Laia Vallès, tant amb els seus respectius instruments com des de les tasques de producció. "Tenia clar que volia fer un disc amb sintetitzadors i guitarres amb efectes. A partir d'aquí, l'any passat vaig poder-los escoltar en un espectacle infantil a l'Auditori, i em vaig adonar que tots dos havien de formar part del trencaclosques". Arribat aquest punt, Rois ja pensa en l'hora de tornar a l'escenari. "Vull treballar l'escenografia per tal de generar una experiència cuidada tant a nivell visual com sonor amb dos formats diferents: a duet amb Santi Careta o bé jo mateixa en solitari".

Precisament, el retorn de la música en directe és una de les grans incògnites que es mantenen sobre la taula en aquests temps incerts en què el sector musical s'ha vist especialmnet castigat per l'emergència sanitària i l'estat d'alarma. "Per a les músics petites com jo, el fet de publicar un disc equival a endeutar-se i arruïnar-se, literalment. Per això és bàsic poder fer concerts i vendre discos no tan sols com a mitjà de subsistència sinó fins i tot de recuperació. Per tant, aquesta situació que estem vivint ens genera un gran neguit", lamenta.

"Publicar discos en aquestes condicions és un acte d'amor incondicional cap a la música, contemplant el propi fet musical com un bàlsam per a totes aquelles persones que necessitin trobar refugi, calma o, simplement, evasió. Alhora, però, em queda la sensació amarga de no poder compartir prou la música que tot just acabo de crear, ja sigui a través dels concerts o de les actuacions en directe als mitjans de comunicació. La qual cosa genera una sensació estranya, com si no hagués acabat de parir el disc", conclou. Tant de bo vinguin dies millors.


Més informació:

Lu Rois  /  Bandcamp