Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sky Saxon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sky Saxon. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 d’agost del 2020

Jan Savage (1942-2020)

JAN SAVAGE
(1942-2020)

El disc de debut de The Seeds "The Seeds" (1966)- no va ser tan sols un dels primers exercicis de rock psicodèlic mai capturats en un plàstic, també segueix essent a data d'avui una de les obres essencials del gènere gràcies a títols tan totèmics com "Can't Seem to Make You Mine" o aquell "Pushin' too Hard" que es manté com un dels pilars de la nissaga Nuggets. Tampoc es queden curts llançaments posteriors com "A Web of Sound" (1966), testimonis d'una banda tan avançada com irrepetible i tan solvent com indomable. Sky Saxon va ser sempre el rostre més visible del grup, i qui en va mantenir viu l'esperit durant els seus darrers anys de vida, però aquells àlbums fundacionals no s'entendrien sense la guitarra de Jan Savage, que ens deixava a principis d'aquest mes.

dimarts, 25 de juny del 2019

Deu anys sense Sky Saxon

Sky Saxon (1937-2009).
Ja fos pel fet de coincidir la data de la seva mort amb la de Michael Jackson, o simplement perquè la seva biografia havia transitat altres camins, el cas és que el traspàs d'Sky Saxon va passar gairebé inadvertit al seu moment i tampoc ha estat objecte de grans commemoracions en aquest desè aniversari. Sigui com sigui, tal dia com avui de fa deu anys ens deixava un dels grans exponents del rock californià de la dècada dels 60. El líder de The Seeds, pioners del rock psicodèlic i precursors de gèneres com el punk.

Vaig tenir ocasió de cobrir per la desapareguda revista 33RPM l'únic concert que la formació va arribar a oferir a Barcelona, l'estiu de 2005 a la sala Sidecar amb Saxon com a sol component original i una banda integrada per músics joves però de solvència contrastada. D'aquella nit recordo una actuació impecable que tan sols es va torçar durant la recta final, quan el nostre home es va deixar anar amb un extens monòleg al més pur estil d'un gurú psicodèlic sobre la grandesa de Jesucrist (no és broma), que es va acabar quan un dels components de la pròpia banda li va demanar que baixés de l'escenari.