50 anys de "Nuggets"

La nissaga 'Nuggets' en cd, amb l'artefacte original a sota a l'esquerra.

La bíblia del rock psicodèlic i de garatge. I per a moltíssims melòmans la porta d'entrada a la que durant molt de temps va ser una de les cares ocultes del rock'n'roll de la dècada dels 60. Avui fa 50 anys que Elektra Records va publicar la històrica recopilació "Nuggets" (1972), produïda per un jove Lenny Kaye –que aleshores es dedicava a escriure sobre música i que en un futur no gaire llunyà esdevindria el guitarrista de la banda de Patti Smith- i oportunament subtitulada "Original Artyfacts from the First Psychedelic Era".

La directriu era clara, reunir en un sol volum tota una sèrie de hits regionals dels estils en qüestió facturats als Estats Units durant la segona meitat de la dècada dels 60 –un període que en ple 1972 ja equivalia gairebé a la prehistòria-. I la selecció és tan canònica com aclaparadora. Dels Seeds als 13th Floor Elevators, dels Standells als Shadows of Knight, dels Blues Magoos a la Chocolate Watchand, dels Barbarians als Castaways, i dels Remains als Amboy Dukes d'un jove Ted Nugent, per citar-ne tan sols alguns, amb cançons que en molts casos van esdevenir clàssics de ple dret justament a partir de la seva inclusió a "Nuggets".

Un total de 27 peces repartides entre les quatre cares d'un vinil doble, que al seu dia havien esdevingut el primer esborrany del punk i que diverses generacions –com la del 77, sense anar més lluny- van poder descobrir justament de la mà del mateix Kaye. En dècades posteriors, Rhino va reeditar "Nuggets" com a punt de partida d'una sèrie amb diversos volums temàtics que van acabar donant peu a tres box sets tan essencials o més que aquella primera selecció. A destacar la caixa que amplia fins a quatre cd's l'àlbum original –inclòs al primer dels quatre compactes- i la seva continuació, "Nuggets II" (2001), centrada en allò que passava fora dels Estats Units durant el mateix període i on abunden les perles del més genuí freakbeat britànic.

Jan Savage (1942-2020)

JAN SAVAGE

(1942-2020)

El disc de debut de The Seeds –"The Seeds" (1966)- no va ser tan sols un dels primers exercicis de rock psicodèlic mai capturats en un plàstic, també segueix essent a data d'avui una de les obres essencials del gènere gràcies a títols tan totèmics com "Can't Seem to Make You Mine" o aquell "Pushin' too Hard" que es manté com un dels pilars de la nissaga Nuggets. Tampoc es queden curts llançaments posteriors com "A Web of Sound" (1966), testimonis d'una banda tan avançada com irrepetible i tan solvent com indomable. Sky Saxon va ser sempre el rostre més visible del grup, i qui en va mantenir viu l'esperit durant els seus darrers anys de vida, però aquells àlbums fundacionals no s'entendrien sense la guitarra de Jan Savage, que ens deixava a principis d'aquest mes.

Deu anys sense Sky Saxon

Sky Saxon (1937-2009).

Ja fos pel fet de coincidir la data de la seva mort amb la de Michael Jackson, o simplement perquè la seva biografia havia transitat altres camins, el cas és que el traspàs d'Sky Saxon va passar gairebé inadvertit al seu moment i tampoc ha estat objecte de grans commemoracions en aquest desè aniversari. Sigui com sigui, tal dia com avui de fa deu anys ens deixava un dels grans exponents del rock californià de la dècada dels 60. El líder de The Seeds, pioners del rock psicodèlic i precursors de gèneres com el punk.

Vaig tenir ocasió de cobrir per la desapareguda revista 33RPM l'únic concert que la formació va arribar a oferir a Barcelona, l'estiu de 2005 a la sala Sidecar amb Saxon com a sol component original i una banda integrada per músics joves però de solvència contrastada. D'aquella nit recordo una actuació impecable que tan sols es va torçar durant la recta final, quan el nostre home es va deixar anar amb un extens monòleg al més pur estil d'un gurú psicodèlic sobre la grandesa de Jesucrist (no és broma), que es va acabar quan un dels components de la pròpia banda li va demanar que baixés de l'escenari.