divendres, 2 d’octubre de 2015

De celebració

STEVEN MUNAR
Marula Cafe, Barcelona
1 d'octubre de 2015

"Aquesta cançó era nova, formarà part del pròxim disc". En teoria la nit d'ahir havia de servir per mirar enrere, però Steven Munar no va voler renunciar a un futur que es perfila tan fèrtil com la dècada i mitja repassada a "15 Years of Songs" (2015, Flor y Nata). El recopilatori que l'anglomallorquí presentava la nit passada al barceloní Marula Cafe en el marc d'A Wamba Buluba Rock'n'Roll Club. No ho va fer sol, és clar. El va acompanyar una Miracle Band més robusta que mai. Integrada per vells coneguts com Marc Tena als teclats i reforçada amb incorporacions com la guitarra de Patricia Serrano, providencial en moments com la coda gairebé progressiva de "Break the Rules", els repunts àcids de "Time Traveller" o les essències de Muscle Shoals amb què va amanir "Berlin". L'escalada decibèlica impulsada per tota la banda durant la citada nova peça, directament es mereix un punt i a part.

Els altres protagonistes de la nit van ser els convidats. Fins a mitja dotzena van anar desfilant per l'escenari, entre vells companys de viatge i amistats recents amb qui Munar ja ha establert complicitats. Emotiva, molt emotiva, la versió acústica i a tres guitarres de "The Language of the Birds" amb Alberto Dumall i Manel Miquel. Oportunes com sempre les aportacions vocals d'Amaia Hernández i de Jonny Owens a les sis cordes. I preciosos els paisatges dibuixats per la pedal steel de Miguel Pérez: quan Carrie Lewis s'hi va afegir per cantar la segona veu de "Why Not Your Baby", un no podia deixar de pensar en els duets de Gram Parsons amb Emmylou Harris. El concert d'ahir va ser una festa. La celebració de (més de) quinze anys molt fructífers, però sobretot d'una trajectòria que a data d'avui encara es manté a l'alça. La d'un dels grans autors de cançons que ha donat aquest país durant les passades dues dècades, ni més ni menys.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada