Vents del nord a l'Apolo

Vita Bergen.

DÍAS NÓRDICOS

Sala Apolo, Barcelona

9 d'octubre de 2015

El més fàcil seria dir que VITA BERGEN conjuguen l'èpica d'uns Arcade Fire amb la tensa mala llet d'uns Bad Seeds. I quedar-se tan ample, sabent que s'ha dit la veritat i que tot profà es pot haver fet una lleugera idea de com sona la banda sueca. El més just, però, és afirmar que els de Göteborg tenen tanta definició com vocació de transcendir. Que amb tan sols un ep al mercat i un primer àlbum que és a punt d'arribar, ja es perfilen com un dels grans noms de la música independent europea de cara a un futur no gaire llunyà. Que molts caps de cartell de grans festivals envejarien la seva solvència a l'escenari i que el seu frontman adopta les maneres d'un Jim Morrison, un Pete Townshend -va llençar diverses guitarres al terra en repetides ocasions- o un Nick Cave sense que semblin tòpics. Sòlids i expansius a parts iguals, es van confirmar a l'Apolo com a ferms candidats a rebre banys de masses i encapçalar grans cartells.

La de Vita Bergen va ser una de les cinc propostes musicals que van desfilar per la sala Apolo en el marc de Días Nórdicos. Un projecte d'intercanvi cultural entre països del nord d'Europa, l'Amèrica Llatina i l'Estat espanyol, amb l'objectiu de difondre l'obra d'artistes emergents de diferents disciplines. Havent-se establert a Madrid al llarg de diverses edicions, el festival ha desembarcat enguany a Barcelona per primera vegada. I els encarregats de trencar el gel van ser els noruegs TOMORROW WE MOVE TO HAWAII. Nom de referències càlides per a un duet d'electropop amb actitud punk i un repertori ideal per a trencar pistes de ball. Tota una festa de benvinguda com a preludi de la cerimònia amb què M-BAND es va coronar com un dels grans actius de la nit. Electrònica ambiental, càntics del més enllà i paisatges sonors tan freds i captivadors com la seva Islàndia natal.

Provinents de Finlàndia, HISSER s'havien presentat com una nova aventura de Miikka Koivisto (Disco Ensemble), però el cert és que tenen tanta entitat pròpia com aquell electropop on els passatges atmosfèrics s'alternen amb invitacions a l'èxtasi col·lectiu. Com a mostra, el crescendo final amb què van desfermar tota mena de passions a la pista. En una latitud antitètica però complementària, els danesos GOOMS van sortir a desfer tota norma escrita o no escrita tant del rock com de l'electrònica. Com Fat White Family tocant rock progressiu, com Frank Zappa encapçalant OMD o com Suicide fent versions dels Beach Boys -si s'ho poden imaginar, gairebé ho tenen-. A mig concert van convidar M-Band i els components de Tomorrow We Move To Hawaii a l'escenari. La improvisació resultant va ser tan anàrquica com definitiva.

Tomorrow We Move To Hawaii.

M-Band.

Hisser.

Gooms.

Vita Bergen.