PRIMAVERA CLUB 2015
El Teatro Latino i Sala Apolo, Barcelona
24 d'octubre de 2015
En una entrada recent al seu perfil de Facebook, Samantha Crain feia saber al públic britànic que el mes que ve tornarà a girar pel Regne Unit, i que aquesta vegada ho farà amb l'acompanyament d'una banda. La nit passada, en canvi, Crain va oficiar en solitari el seu debut als escenaris barcelonins, a la sala Apolo i en el marc del Primavera Club 2015. No és que la banda es trobés a faltar, ni molt menys. De fet, la d'Oklahoma va oferir tota una lliçó sobre com treure el màxim rendiment dels mínims recursos. Presència escènica, agilitat amb la guitarra -suau als puntejats, desbocada en els rascats més intensos- i una veu en sintonia amb tòtems com Lucinda Williams. I per davant de tot un cançoner que clama a crits un lloc destacat en el cànon contemporani del so Americana.
També Jessica Pratt va fer gala d'una envejable senzillesa durant la seva actuació al Teatro Latino. La de San Francisco sí que venia acompanyada d'un guitarrista de reforç, tot i que el pes de les cançons es va mantenir en la seva ja inconfusible dolçor vocal i els brillants arpegis de la seva guitarra espanyola. L'apunt negatiu del concert el va posar un determinat sector del respectable que no callava ni a la de tres, generant un marc francament incòmode per al folk íntim i preciosista de la californiana. Ella, aliena al contratemps i centrada en la seves vinyetes tardorenques, va respondre amb ofici, savoir faire i un altre repertori dels que marquen la diferència. Per treure's el barret.
A Pratt la va seguir al mateix escenari una de les grans revelacions d'aquest Primavera Club. Fraser A. Gorman va arribar en format power trio -guitarra, baix i bateria: de vegades no cal res més- per a augmentar les revolucions de peces com "Broken Hands" o "Shiny Gun" -un tema cridat a fer-se un lloc en l'imaginari col·lectiu, encara que hagi de ser a cop d'anunci de telefonia mòbil, no ho descartin-. Més bàsic i directe sobre les taules que a l'estudi, l'australià va mostrar-se proper, enèrgic i dinàmic tot evocant les formes de Jayhawks, Ryan Adams, The Band, Modern Lovers, Elliott Murphy, la Velvet Underground post-John Cale o els primers Wilco -versió inclosa de "Passenger Side"-.
 |
| Jessica Pratt. |
 |
| Fraser A. Gorman. |
 |
| Samantha Crain. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada