 |
| Greus - Foto Ivan Caster. |
S'imaginen què passaria si tanquéssim
Black Sabbath,
Melvins,
Kyuss i
King Crimson en una habitació claustrofòbica i els encomanéssim la missió de compondre un tema plegats? Probablement el resultat no distaria excessivament de
"Brou de cultiu", la peça amb què
Greus enceten el seu disc de debut homònim (2015, BCore). Inici per les bones amb una abrasiva capa de
feedback i tambors tribals que deixen lloc a un riff digne de
Tony Iommi en els seus millors temps. I això només és el principi. A continuació ens espera tota una muntanya russa de canvis de ritme, atmosferes denses, ritmes pesants i guitarres més calentes que un volcà en erupció. Han estat capaços d'assimilar-ho? Doncs ara afegeixin a l'equació
Celtic Frost,
Slayer i els
Metallica de quan
Hetfield encara no es tenyia la barba. El resultat? La segona peça del disc, un petard dels bons que respon al títol d'
"Engrudo".
La resta de l'àlbum, s'ho poden ben imaginar, camina per paràmetres similars. Mitja hora repartida al llarg de cinc temes -tots ells instrumentals- dels que trenquen motlles, ensorren esquemes i fan petites etiquetes com
stoner,
sludge o
doom metal. Greus són el madrileny
Edu Rodríguez (
Moho) i el català
Iván Ruíz (
Moksha,
XMilk). Bateria i guitarra, respectivament, que a partir d'un format minimalista han traçat un discurs expansiu i contundent com pocs. La seva carta de presentació, enregistrada a Cal Pau Recordings (Olèrdola) a les ordres del sempre oportú
Santi García, arriba després de dos intensos anys a la carretera. El temps necessari per a foguejar-se en directe -han arribat a compartir escenari amb tots uns
Eagle Twin-, però sobretot per a madurar un repertori que ara es presenta letal a més no poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada