Animalades

Sam Destral.

Ara fa gairebé un any, Sam Destral va editar una petita obra mestra titulada "Zoo" (2014, El Mamut Traçut). Un àlbum on el de Gandesa feia petites etiquetes com indie o antifolk per a assolir cotes de genialitat outsider pròpies d'un Quimi Portet o d'un Albert Pla. La peça titular, sens dubte una de les perles definitives del disc, ironitzava sobre la vida parlamentària catalana a partir de metàfores tan agudes com subtils. Visualitzant el propi Parlament com un parc zoològic i els parlamentaris com els diferents exemplars que l'habitaven. El repte que es plantejava a l'oient, explicava l'autor, era endevinar qui era qui. Quin líder polític es corresponia amb cada un dels animals que anaven desfilant per la cançó. Al principi podia semblar complicat, però si un s'hi posava tot acabava encaixant.

Doncs bé, l'actualitat mana i des d'ahir mateix aquell zoo tan simpàtic que va descriure Sam Destral ja ha passat a la història. "Zoo", en tant que peça musical i motor de reflexió, es mantindrà vigent pels segles dels segles -és el que té traçar metàfores en comptes de caure en tòpics pamfletaris-, però el joc d'endevinar qui és qui probablement hagi deixat de funcionar un cop constituït el nou Parlament. Alguns animals han marxat i n'han arribat de nous que, en alguns casos, podrien donar encara més joc que els seus predecessors.

Fixin-se per exemple en aquest depredador sense dents que és Xavier García Albiol, o en com la cúpula de Ciutadans ha sabut posar tot el seu discurs populista en boca d'Inés Arrimadas com qui ensenya a parlar a una cotorra. Sense oblidar-nos és clar del camaleó Romeva, del gat esquerp Rabell o de l'orangutà Iceta, que de tant ballar s'ha acabat desorientant i ara es pensa que ha de triar entre Miró i Velázquez quan en realitat hauria de fer-ho entre Joan Reventós i Felipe González. El que no tinc clar és quina espècie podria definir a Antonio Baños, qui de fet ja és tot un rock'n'roll animal en si mateix. Potser l'amic Destral ja hi està treballant?