Coses que et fan parar a pensar. La fotografia és d'ahir a la tarda, i la vaig fer en una cantonada de Corró d'Avall que algú havia tingut el gust de decorar amb un mural tan contundent com digne de ser aplaudit. Que es fotin els falsos amics, o que els follin. Sí senyor, molt ben dit. Francament, observo molta més ràbia acumulada en aquest mural que en qualsevol pintada amb regust d'eslògan pseudoidelògic de les que tant proliferen darrerament. El seu autor no vol insultar cap polític, assassinar cap banquer ni acabar amb el capitalisme. Potser sí que té un sou de misèria, es troba a punt de ser desnonat o s'indigna quan veu les notícies. Però per damunt de tot, el que més ràbia li fa és el desengany que s'acaba d'endur. El d'haver descobert que un amic pot en realitat no ser un amic. El d'haver topat, en definitiva, amb un dels trets essencials de la condició humana. Filantropia i misantropia en tan sols tres paraules. Que refotudament gran. O potser no. Potser sóc jo qui s'està imaginant allò que no és. Potser tan sols era un adolescent amb ganes de deixar empremta. Doncs l'ha ben deixat. I que es vagi preparant. Perquè si encara no ha experimentat la sensació que el seu mural proclama amb veu ben alta, el dia que ho faci necessitarà quelcom més que esprai per quedar-se a gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada