THE WHO
Pabellón Príncipe Felipe, Zaragoza, 29 de juliol de 2006
Apoteòssic. Aquesta és un dels adjectius que ara mateix em vénen al cap per descriure el pas dels Who per Zaragoza. Perquè, tot i que a alguns els sàpiga greu, el que vam veure ahir a la nit va ser un concert de The Who en tota regla. Sí, faltaven John Entwistle i Keith Moon. Tots dos han passat a millor vida i només queden Roger Daltrey i Pete Townshend. Davant d'aquest fet es poden adoptar dos tipus d'actituds: la de criticar sense haver vist (bastant extesa entre certs sectors, pel que he pogut veure al fotolog) o la d'anar a veure dos personatges que, al capdavall formen part de la llegenda i que amb els seus concerts ens permeten reviure grans moments. I és que, no ens enganyem, molts dels que critiquen aquesta gira pel fet d'haver-hi la meitat dels components originals, són els mateixos que salten d'alegria quan qualsevol grup de versions entona els acords de "My Generation"... En fi, per alguns qualsevol excusa és bona a l'hora de perdre's la primera visita a aquestes terres d'una de les bandes més influents del segle XX, i encara més per criticar sense veure. Per la resta, en canvi, qualsevol excusa és bona per desplaçar-nos si cal fins a terres aragoneses i acudir a la nostra cita amb la història.
I és que allò no només va ser una cita amb la història. Va ser una cita històrica. Daltrey i Townshend pugen actualment als escenaris amb una força envejable i deixant enrere aquelles descafeïnades gires de reunió de finals dels anys 90 que gairebé acaben amb el mite. Tots els dubtes que hi poguessin haver es van esvair de cop, tant bon punt Daltrey va començar a fer volar el seu micròfon i Townshend va fer el molinet amb el braç dret al ritme d'"I Can't Explain", l'himne que va encetar una nit on tampoc van faltar clàssics de la talla de "The Seeker", "Anyway, Anyhow, Anywhere", "Who Are You", "Baba O'Riley", "You Better You Bet", "Behind Blue Eyes", "Love Reign O'er Me", "My Generation", "Won't Get Fooled Again", “Pinball Wizard”, "The Kids Are Alright", "Substitute" o la final "See Me, Feel Me". Amén també del fragment en què Townshend ens va delectar en solitari fent una versió acústica de "Drowned" i de la interpretació de "Man in a Purple Dress", tema que formarà part del primer disc d'estudi de la banda en 24 anys, previst per la tardor (presumiblement, sota el títol de "Who2"). Si tot el disc segueix aquesta línia, podem estar contents, perquè aquesta peça sona a clàssic.
Cobrint les espatlles del duet hi havia el fidel teclista John Bundrick, el respectat baixista de sessió Pino Palladino, el bateria Zak Starkey (fill de Ringo Starr) i la guitarra adicional de Simon Townshend (germà de Pete). Precisament, aquest últim posava també la guitarra i la veu al grup teloner, Casbah Club. Es tracta d'un power trio que completen Bruce Foxton (baix), membre fundador de The Jam i posteriorment component d'Stiff Little Fingers, i Mark Brzezicki (bateria), que ha acompanyat a llegendes com Procol Harum, The Cult o el propi Pete Townshend. Junts practiquen un power-pop amb la mirada posada en el revival mod de principis dels 80. Una proposta fresca i contundent que sona discreta a l'estudi, però que guanya tants punts com decibels damunt de l'escenari.
I tornant als Who i deixant de banda tota l’objectivitat... Un servidor encara flipa... I no només pel fet d'haver vist un show de proporcions bíbliques, sinó perquè vaig tenir la sort d'estar tant endavant que fins i tot vaig creuar diversos cops la meva mirada amb la de Pete Townshend i Zak Starkey em va arribar a senyalar amb una baqueta. I sí, vaig trobar a faltar mooolts temes ("I'm a Boy", "Pictures of Lily", "Happy Jack", "5:15", "Doctor Jimmy", "I Can See For Miles", "Magic Bus"...), però no em queixaré, perquè no canviaria res d'aquell concert. És que vaig arribar a plorar amb aquell “The Kids Are Alright” (i feia només una setmana que havia passat pel lloc on es va gravar el clip promocional del tema en qüestió). Una nit memorable que dificilment oblidarem els que la vam viure. Townshend va prometre que tornaran l'any que vé i que aquest cop passaran per Barcelona. Espero que sigui veritat !!!
Foto: Angie Weller
Sona: "The Kids Are Alright" - The Who
Pabellón Príncipe Felipe, Zaragoza, 29 de juliol de 2006
Apoteòssic. Aquesta és un dels adjectius que ara mateix em vénen al cap per descriure el pas dels Who per Zaragoza. Perquè, tot i que a alguns els sàpiga greu, el que vam veure ahir a la nit va ser un concert de The Who en tota regla. Sí, faltaven John Entwistle i Keith Moon. Tots dos han passat a millor vida i només queden Roger Daltrey i Pete Townshend. Davant d'aquest fet es poden adoptar dos tipus d'actituds: la de criticar sense haver vist (bastant extesa entre certs sectors, pel que he pogut veure al fotolog) o la d'anar a veure dos personatges que, al capdavall formen part de la llegenda i que amb els seus concerts ens permeten reviure grans moments. I és que, no ens enganyem, molts dels que critiquen aquesta gira pel fet d'haver-hi la meitat dels components originals, són els mateixos que salten d'alegria quan qualsevol grup de versions entona els acords de "My Generation"... En fi, per alguns qualsevol excusa és bona a l'hora de perdre's la primera visita a aquestes terres d'una de les bandes més influents del segle XX, i encara més per criticar sense veure. Per la resta, en canvi, qualsevol excusa és bona per desplaçar-nos si cal fins a terres aragoneses i acudir a la nostra cita amb la història.
I és que allò no només va ser una cita amb la història. Va ser una cita històrica. Daltrey i Townshend pugen actualment als escenaris amb una força envejable i deixant enrere aquelles descafeïnades gires de reunió de finals dels anys 90 que gairebé acaben amb el mite. Tots els dubtes que hi poguessin haver es van esvair de cop, tant bon punt Daltrey va començar a fer volar el seu micròfon i Townshend va fer el molinet amb el braç dret al ritme d'"I Can't Explain", l'himne que va encetar una nit on tampoc van faltar clàssics de la talla de "The Seeker", "Anyway, Anyhow, Anywhere", "Who Are You", "Baba O'Riley", "You Better You Bet", "Behind Blue Eyes", "Love Reign O'er Me", "My Generation", "Won't Get Fooled Again", “Pinball Wizard”, "The Kids Are Alright", "Substitute" o la final "See Me, Feel Me". Amén també del fragment en què Townshend ens va delectar en solitari fent una versió acústica de "Drowned" i de la interpretació de "Man in a Purple Dress", tema que formarà part del primer disc d'estudi de la banda en 24 anys, previst per la tardor (presumiblement, sota el títol de "Who2"). Si tot el disc segueix aquesta línia, podem estar contents, perquè aquesta peça sona a clàssic.
Cobrint les espatlles del duet hi havia el fidel teclista John Bundrick, el respectat baixista de sessió Pino Palladino, el bateria Zak Starkey (fill de Ringo Starr) i la guitarra adicional de Simon Townshend (germà de Pete). Precisament, aquest últim posava també la guitarra i la veu al grup teloner, Casbah Club. Es tracta d'un power trio que completen Bruce Foxton (baix), membre fundador de The Jam i posteriorment component d'Stiff Little Fingers, i Mark Brzezicki (bateria), que ha acompanyat a llegendes com Procol Harum, The Cult o el propi Pete Townshend. Junts practiquen un power-pop amb la mirada posada en el revival mod de principis dels 80. Una proposta fresca i contundent que sona discreta a l'estudi, però que guanya tants punts com decibels damunt de l'escenari.
I tornant als Who i deixant de banda tota l’objectivitat... Un servidor encara flipa... I no només pel fet d'haver vist un show de proporcions bíbliques, sinó perquè vaig tenir la sort d'estar tant endavant que fins i tot vaig creuar diversos cops la meva mirada amb la de Pete Townshend i Zak Starkey em va arribar a senyalar amb una baqueta. I sí, vaig trobar a faltar mooolts temes ("I'm a Boy", "Pictures of Lily", "Happy Jack", "5:15", "Doctor Jimmy", "I Can See For Miles", "Magic Bus"...), però no em queixaré, perquè no canviaria res d'aquell concert. És que vaig arribar a plorar amb aquell “The Kids Are Alright” (i feia només una setmana que havia passat pel lloc on es va gravar el clip promocional del tema en qüestió). Una nit memorable que dificilment oblidarem els que la vam viure. Townshend va prometre que tornaran l'any que vé i que aquest cop passaran per Barcelona. Espero que sigui veritat !!!
Foto: Angie Weller
Sona: "The Kids Are Alright" - The Who
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada