LONG TALL SHORTY
Sidecar Factory Club, Barcelona
June 12th, 2008
Com si toquessin al garatge de casa seva. Així es van presentar ahir a la nit Tony Perfect i els seus actuals Long Tall Shorty. Perquè, si ens oblidem de la seva condició de figurants de luxe del revival mod dels anys 80, un concert actual de Long Tall Shorty no difereix massa dels que ofereixen els centenars de bandes que animen les clienteles dels pubs anglesos. Només cal donar un cop d'ull al seu repertori: a les inevitables versions de clàssics del soul ("Shake"), del rhythm & blues ("Baby Please Don't Go") i del rock'n'roll ("I Fought the Law"), hi afegeixen mirades als charts (els britànics, evidentment) dels últims anys i no els cauen els anells alhora de versionar "Hate to Say I Told You So", dels Hives, i quedar-se tan amples.
I és que, escoltant les noves peces de collita pròpia, queda clar que els actuals Long Tall Shorty miren a la generació de bandes sorgida arran de l'explosió de formacions com els Libertines o els propis Hives. Pot semblar forçat, tenint en compte que podrien ser els pares biològics d'aquesta generació, però vista l'urgència amb què aborden el repertori, queda clar que el negoci musical és injust. Perquè si en comptes de ser veterans del revival mod, aquesta gent tingués 25 anys menys i portés pantalons estrets, probablement estarien a les pàgines de NME. Tal i com ho estaven fa dues dècades i mitja. Menció especial als barcelonins The Bite, que van trencar el gel amb electrificants ràfegues de punk i power pop que miren directament a The Jam, Buzzcocks i l'escola del 77.
Audio: "Why Do Lovers" - Long Tall Shorty
Sidecar Factory Club, Barcelona
June 12th, 2008
Com si toquessin al garatge de casa seva. Així es van presentar ahir a la nit Tony Perfect i els seus actuals Long Tall Shorty. Perquè, si ens oblidem de la seva condició de figurants de luxe del revival mod dels anys 80, un concert actual de Long Tall Shorty no difereix massa dels que ofereixen els centenars de bandes que animen les clienteles dels pubs anglesos. Només cal donar un cop d'ull al seu repertori: a les inevitables versions de clàssics del soul ("Shake"), del rhythm & blues ("Baby Please Don't Go") i del rock'n'roll ("I Fought the Law"), hi afegeixen mirades als charts (els britànics, evidentment) dels últims anys i no els cauen els anells alhora de versionar "Hate to Say I Told You So", dels Hives, i quedar-se tan amples.
I és que, escoltant les noves peces de collita pròpia, queda clar que els actuals Long Tall Shorty miren a la generació de bandes sorgida arran de l'explosió de formacions com els Libertines o els propis Hives. Pot semblar forçat, tenint en compte que podrien ser els pares biològics d'aquesta generació, però vista l'urgència amb què aborden el repertori, queda clar que el negoci musical és injust. Perquè si en comptes de ser veterans del revival mod, aquesta gent tingués 25 anys menys i portés pantalons estrets, probablement estarien a les pàgines de NME. Tal i com ho estaven fa dues dècades i mitja. Menció especial als barcelonins The Bite, que van trencar el gel amb electrificants ràfegues de punk i power pop que miren directament a The Jam, Buzzcocks i l'escola del 77.
Audio: "Why Do Lovers" - Long Tall Shorty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada