DEBE DALTON
Sense cap mena de dubte, un dels noms més entranyables de l'escena musical de New York. I no és que parlem precisament d'una superestrella, sinó d'una persona gairebé anònima que toca de peus a terra i canta sobre el que passa al seu voltant, en la millor tradició folk. Una dona que cada nit surt de casa acompanyada del seu inseparable banjo.
I és que Debe Dalton porta una bona pila d'anys entregada a la música, sense haver rebut mai el suport d'una indústria a la qual no necessita. Perquè ella entén la música com quelcom natural, com una expressió artística i un mitjà per comunicar. Per això mai li ha interessat treure discos i ha preferit pujar a tocar a tots els escenaris on l'han volgut escoltar. És habitual trobar-la al Sidewalk Cafe de l'East Village, meca del moviment antifolk del qual Dalton és un dels secrets més ben guardats.
Mai oblidaré el dia que la vaig veure creuant un pas de zebra a Avenue A, amb el seu banjo penjat a l'esquena i uns auriculars a les orelles. Potser escoltava Pete Seeger. O potser escoltava els Moldy Peaches. Tots dos anàvem cap al Sidewalk per participar a l'open mic dels dilluns. Ens havíem vist en nombroses ocasions allà mateix, però mai havíem parlat. I aquell dia, al pas de zebra, em vaig decidir a saludar-la. Em va sorprendre el fet que em reconegués, i de seguida vaig descobrir una persona de conversa fàcil i tracte molt agradable. Algú que ho ha vist tot i que encara té ganes de seguir descobrint. Perquè en el fons, l'art és això, no?
A l'arribar al Sidewalk, vam compartir taula. Hores després, va arribar el meu torn de tocar a l'open mic i vaig sortir a tocar dues cançons, "Honeyless Moon" i "Dancing with the Clown". No oblidaré mai el moment en què vaig baixar de l'escenari ila Debe Dalton em va dir que li havien agradat les
meves cançons. Mesos després, finalment ha sortit de forma oficial un cd amb la
música de la Debe ,
"Live at Sidewalk". No es tracta d'un projecte impulsat per ella,
sino d'una mena de regal que els seus amics de l'escena antifolk li han fet,
recopilant diverses gravacions dels seus concerts al Sidewalk. Un bonic
homenatge i el testimoni d'una de les figures més honestes de l'underground
novaiorquès.
http://www.myspace.com/debedalton
Audio: "At the End of the Day" - Debe Dalton
Sense cap mena de dubte, un dels noms més entranyables de l'escena musical de New York. I no és que parlem precisament d'una superestrella, sinó d'una persona gairebé anònima que toca de peus a terra i canta sobre el que passa al seu voltant, en la millor tradició folk. Una dona que cada nit surt de casa acompanyada del seu inseparable banjo.
I és que Debe Dalton porta una bona pila d'anys entregada a la música, sense haver rebut mai el suport d'una indústria a la qual no necessita. Perquè ella entén la música com quelcom natural, com una expressió artística i un mitjà per comunicar. Per això mai li ha interessat treure discos i ha preferit pujar a tocar a tots els escenaris on l'han volgut escoltar. És habitual trobar-la al Sidewalk Cafe de l'East Village, meca del moviment antifolk del qual Dalton és un dels secrets més ben guardats.
Mai oblidaré el dia que la vaig veure creuant un pas de zebra a Avenue A, amb el seu banjo penjat a l'esquena i uns auriculars a les orelles. Potser escoltava Pete Seeger. O potser escoltava els Moldy Peaches. Tots dos anàvem cap al Sidewalk per participar a l'open mic dels dilluns. Ens havíem vist en nombroses ocasions allà mateix, però mai havíem parlat. I aquell dia, al pas de zebra, em vaig decidir a saludar-la. Em va sorprendre el fet que em reconegués, i de seguida vaig descobrir una persona de conversa fàcil i tracte molt agradable. Algú que ho ha vist tot i que encara té ganes de seguir descobrint. Perquè en el fons, l'art és això, no?
A l'arribar al Sidewalk, vam compartir taula. Hores després, va arribar el meu torn de tocar a l'open mic i vaig sortir a tocar dues cançons, "Honeyless Moon" i "Dancing with the Clown". No oblidaré mai el moment en què vaig baixar de l'escenari i
http://www.myspace.com/debedalton
Audio: "At the End of the Day" - Debe Dalton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada