ERIC WOLFSON
Ja fa temps que el seu nom sona fort al circuit antifolk novaiorquès. De fet, jo el vaig descobrir fa un any, quan va tocar a l'Anfifolk Festival 2007 al Sidewalk Cafe, i el mes passat el vaig tornar a veure en el marc de l'edició 2008 del mateix festival, presentant el seu primer disc, "State Street Rambler". Amb un so que combina l'espontaneïtat d'un jove Elvis Costello i la força del Dylan de "Blonde on Blonde", el de Brooklyn deixa anar autèntiques mostres de poesia urbana que retraten el millor i el pitjor d'una metròpoli com Nova York, inclòs el procés de gentrificació que lentament s'està menjant Manhattan. Pels que visiteu el seu myspace, és impagable la cançó que dedica a Barack Obama sobre la melodia de "Donna", de Ritchie Valens.
http://www.myspace.com/ericwolfson
Audio: "Sleeping Is a Sucker's Game" - Eric Wolfson
Ja fa temps que el seu nom sona fort al circuit antifolk novaiorquès. De fet, jo el vaig descobrir fa un any, quan va tocar a l'Anfifolk Festival 2007 al Sidewalk Cafe, i el mes passat el vaig tornar a veure en el marc de l'edició 2008 del mateix festival, presentant el seu primer disc, "State Street Rambler". Amb un so que combina l'espontaneïtat d'un jove Elvis Costello i la força del Dylan de "Blonde on Blonde", el de Brooklyn deixa anar autèntiques mostres de poesia urbana que retraten el millor i el pitjor d'una metròpoli com Nova York, inclòs el procés de gentrificació que lentament s'està menjant Manhattan. Pels que visiteu el seu myspace, és impagable la cançó que dedica a Barack Obama sobre la melodia de "Donna", de Ritchie Valens.
http://www.myspace.com/ericwolfson
Audio: "Sleeping Is a Sucker's Game" - Eric Wolfson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada