EMILY HOPE PRICE
Ella és la cellista i una de les veus de Pearl and The Beard, dels quals vaig parlar ahir. Tota una Brooklyn Girl. I és que al myspace de Pearl and The Beard, no només se li atribueixen el cello i les veus com a aportacions al grup, sinó també una bona imatge, grans coneixements musicals i "pura classe". Havent-la vist en directe al Sidewalk Cafe, just després de l'actuació de la seva "banda mare", no podria estar-hi més d'acord. Perquè quan toca el cello, el castiga, però alhora l'acaricia. I el més important, n'extreu sons que tant poden transportar l'oient a un cabaret berlinès dels anys 20, com a un club de jazz dela
Chicago dels anys 30, com a la banda sonora d'una pel·lícula
de David Lynch. Sempre darrere una veu que té tant d'innocent com d'experta. Un
dels grans diamants en brut que amaga l'actual escena antifolk. I el seu nom
(real o artístic?) no podria estar més ben trobat.
http://www.myspace.com/emilyhopeprice
Audio: "Charlie" - Emily Hope Price
Ella és la cellista i una de les veus de Pearl and The Beard, dels quals vaig parlar ahir. Tota una Brooklyn Girl. I és que al myspace de Pearl and The Beard, no només se li atribueixen el cello i les veus com a aportacions al grup, sinó també una bona imatge, grans coneixements musicals i "pura classe". Havent-la vist en directe al Sidewalk Cafe, just després de l'actuació de la seva "banda mare", no podria estar-hi més d'acord. Perquè quan toca el cello, el castiga, però alhora l'acaricia. I el més important, n'extreu sons que tant poden transportar l'oient a un cabaret berlinès dels anys 20, com a un club de jazz de
http://www.myspace.com/emilyhopeprice
Audio: "Charlie" - Emily Hope Price
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada