"Esta vez va en serio". Aquest cop va de debò. No podria ser més encertat el títol del nou disc de
Brighton 64. El primer que editen des que es van reunir l'any passat per a celebrar el seu trentè aniversari. El primer amb material nou en 25 anys. I el primer en què compten amb el paraigües d'un segell i un productor que els entenen. La primera és BCore, escuderia de referència de la independència discogràfica a casa nostra i tota una garantia tant per a l'oient com per al propi grup. El segon és
Santi Garcia, tot un arquitecte de la música independent estatal des dels seus estudis Ultramarinos Costa Brava. Ha estat al seu interior on s'ha gestat un àlbum que presenta els germans
Gil i companyia més frescos que mai, però en sintonia amb un passat clau per a entendre la música feta a Barcelona durant els darrers 30 anys. L'àlbum comença amb tota una declaració de principis,
"Solo hasta el final", amb vocació d'himne molt més que subterrani. Un d'aquells temes que en un món perfecte reventarien ones radiofòniques, pistes de ball, clubs, auriculars i minicadenes sense contemplacions. El segueix
"Soy un tanto antiguo (y creo en el amor)", on els barcelonins deixen anar la seva vessant més mod amb una melodia directa, unes veus urgents i un teclat profundament hipnòtic -una delícia, escoltin-. A partir d'aquí, composicions noves de trinca -com
"Quan baixis de l'avió" o
"Notes al marge", les primeres que firmen en català- s'alternen amb alguns moments rescatats de la primera etapa del grup. En són exemples una potentíssima
"Banderas blancas" o
"No puedo ir a dormir" (adaptació al castellà de
"Just Can't Go to Sleep", dels
Kinks), que sonen a dia d'avui tan vitals com el material més recent del grup. Tot això, amanit amb una cuidada presentació, l'
artwork de la qual ha il·lustrat
Bernat Lliteras. Ara sí, Brighton 64 han tornat per a quedar-se. I a jutjar pel contingut de l'àlbum que acaben de lliurar-nos, aquest cop va molt
en serio.
Audio: "Notes al marge" - Brighton 64
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada