La primavera de 2003, Pete Townshend va ser arrestat a casa seva com a presumpte implicat en una xarxa d'intercanvi i distribució de pornografia infantil. En la mateixa operació també es van arrestar importants càrrecs vinculats amb àmbits com el sistema judicial o la classe política, però l'únic nom que va omplir titulars va ser el del guitarrista dels Who, a qui públicament es va arribar a violar fins i tot un dret tan fonamental com és el de la presumpció d'innocència. En canvi, quan al cap de poques setmanes se'l va declarar innocent, els mateixos tabloides que havien anunciat el seu arrest als quatre vents, amb prou feina se'n van fer ressò. A dia d'avui, i malgrat la seva implicació en projectes que lluiten contra el tràfic de pornografia infantil, Townshend es veu obligat a acceptar i conviure amb aquell injust estigma durant el que li queda de vida. Ho explica en una entrevista amb Mark Blake que publica aquest mes de desembre la revista Mojo. Una entrevista on el guitarrista també reflexiona sobre la crisi artística i vital amb què va afrontar l'explosió punk de finals dels 70. Una explosió que tenia als propis Who entre els seus principals precedents, però on no va aconseguir encaixar per molt que els joves punks el reivindiquessin. "Una de les persones amb qui més em va costar entendre'm va ser (Paul) Weller", recorda Townshend, "perquè era un gran fan meu, però a la vegada em deia 'No miris enrere'. I jo pensava que, en realitat, tot aquell revival mod es basava en mirar enrere". En efecte, el líder dels Who tenia raó. Tanta com el propi Paul Weller quan, sobrepassat el mig segle d'existència, juga amb el jazz i el folk, experimenta amb el krautrock i s'inventa nous camins a través dels quals manté ben viva la seva essència mod, ja sigui mirant endavant, enrere o cap on faci falta. Pete Townshend acaba de publicar "Who I Am", el llibre que recull les seves memòries.
Audio: "Who Are You" - The Who
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada