THE SOFT MOON
Primavera Club @ Artèria Paral·lel, Barcelona
6 de desembre de 2012
The Soft Moon són de San Francisco, però el seu discurs sonor remet inequívocament a l'Anglaterra de la primera meitat dels 80. De fet, podríem definir-lo com un creuament gairebé perfecte entre Bauhaus, Cabaret Voltaire, els Cure de "Faith" i Joy Division amb teclats. Tot això, a partir d'un procés de reciclatge ben entès que els situa molt més a prop de les seves influències que dels centenars d'aspirants a nou hype del post-punk que cada setmana desapareixen del mapa a la mateixa velocitat amb què hi van entrar. El passi dels nord-americans al Primavera Club va ser d'aquells que no deixen indiferent. Les seves cançons estèticament uniformes s'anaven succeint l'una darrere l'altra, sense treva -el líder del grup, Luis Vasquez, tan sols va adreçar-se al respectable en comptadíssimes ocasions- i amb el combo gairebé invisible, tapat per un núvol de fum i efectistes jocs de llum. I és aquí on se'm planteja un dubte. És aquesta posada en escena una elevació en directe del discurs ja presentat a l'estudi? O simplement -i mai millor dit- una cortina de fum per a una formació que no pot elevar aquell mateix discurs damunt l'escenari? El temps ho dirà. Mentrestant, gaudim-ne, que no serà poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada