MEAT PUPPETS
Sidecar Factory Club, Barcelona
23 de desembre de 2012
Pot semblar absurd en un moment en què els hypes que creuen haver-se inventat la sopa d'all estan a l'ordre del dia, però en altres temps era habitual que un grup amb un determinat ressò mediàtic aprofités aquesta condició per a reivindicar les seves influències -i de passada donar-los un cop de mà-. Un dels exemples més evidents va tenir lloc quan Nirvana van convidar els germans Curt i Cris Kirkwood, nucli dels Meat Puppets, a tocar tres dels seus temes durant el concert acústic que recolliria el cèlebre "Unplugged in New York" (1994). Va ser aleshores quan tota una generació va descobrir els Puppets. Banda de culte que, una dècada abans, havia acostat el hardcore més frenètic a la música d'arrels nord-americana, ajudant de passada a definir el que s'acabaria coneixent com a rock alternatiu.
El cas és que, després d'una trajectòria plena d'alts i baixos -un breu flirteig amb el mainstream gràcies en part a l'efecte Nirvana, separacions temporals i períodes d'inactivitat-, els germans Kirkwood mantenen ben amunt el seu llistó compositiu. Com a mostra, el més que reivindicable "Lollipop" (2011). El seu darrer llançament discogràfic, i el que els va portar a debutar la nit passada als escenaris barcelonins. Amb tres dècades de retard, sí, però com sol dir-se en aquests casos, més val tard que mai. I és que el d'ahir va ser un d'aquells concerts que es recordaran durant molt de temps. Una orgia elèctrica d'una hora i mitja en què els huracans de feedback, les línies de baix impossibles i les salvatjades de tot un Shandon Sahm -fill del gran Doug Sahm- a la bateria van donar forma a un repertori on les novetats es van alternar amb clàssics infal·libles com "Lake of Fire" o "Up on the Sun", a més de refrescants revisions de composicions alienes com "(Hey Baby) Qué Pasó" (Texas Tornados) o "Sloop John B" (Beach Boys).
Tot just abans, els sempre oportuns Cuzo havien tornat a reivindicar-se com un dels combos més potents de la Ciutat Comtal. Power trio instrumental que es mou amb agilitat per la intangible frontera que separa el krautrock i el rock progressiu de la psicodèlia més passada de voltes, destaquen per un directe més sòlid que una pedra i una solvència que els ha permès col·laborar ni més ni menys que amb el gran Damo Suzuki. Ahir van tornar a brillar amb un repertori d'escapades galàctiques que, no obstant, va empetitir-se momentàniament quan insistien en una vessant funk que no els acaba de fer justícia.
Tot just abans, els sempre oportuns Cuzo havien tornat a reivindicar-se com un dels combos més potents de la Ciutat Comtal. Power trio instrumental que es mou amb agilitat per la intangible frontera que separa el krautrock i el rock progressiu de la psicodèlia més passada de voltes, destaquen per un directe més sòlid que una pedra i una solvència que els ha permès col·laborar ni més ni menys que amb el gran Damo Suzuki. Ahir van tornar a brillar amb un repertori d'escapades galàctiques que, no obstant, va empetitir-se momentàniament quan insistien en una vessant funk que no els acaba de fer justícia.
Audio: "Lake of Fire" - Meat Puppets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada