Tornem al Brasil. I parlem de futbol. Poso les notícies i veig el públic assistent a un partit de la selecció brasilera, exhibint a la grada cartells i pancartes contra la corrupció i les retallades socials. Aquí també tenim aquesta mena de problemes, però el públic de la
Roja sembla més disposat a entonar cants a la sofisticació com el celebrat
"Yo soy español, español" -tota una declaració nacionalista, per molt que l'
ImPPerio ho vegi d'una altra manera-. I si ens fixem en els partits d'equips com el Barça o el Madrid, veurem que passa tres quarts del mateix. Dit això, i parlant del Barça, cal aplaudir l'actitud de
Neymar. L'astre brasiler, fitxat recentment pel club blaugrana i jugador també de la
Canarinha, s'ha solidaritzat per twitter amb els indignats del seu país. Un gest que l'honra, especialment quan els
herois de la Roja -o del Barça, o del Madrid- no són capaços ni d'obrir la boca quan al país que diuen representar només hi ha una cosa que funcioni, el futbol. Suposo que per coses com aquestes, mentre en ciutats brasileres com Río de Janeiro o Sao Paulo els manifestants han aconseguit que es rebaixin les tarifes del transport públic, a casa nostra puja tot menys els sous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada