Discos per menjar

No diré el nom del grup ni el títol del disc, perquè no importen. Diré, això sí, que l'àlbum en qüestió és una joia que enriqueix qualsevol discoteca de la qual entri a formar part. Per això me'l vaig comprar. I perquè la persona que me'l venia -de segona mà- me'l deixava a molt bon preu. Va ser un cop el vaig haver adquirit quan algú em va dir literalment que, gràcies a la meva compra, l'home que m'havia venut el disc podria menjar aquell dia. Abans d'ahir i a la ciutat on visc. Sí, un melòman venent-se autèntiques joies discogràfiques per a poder amb prou feina sobreviure. Un home amb qui mai abans havia parlat, però de qui conec el compromís amb l'activisme social i cultural, obligat a vendre's discos -i vagin vostès a saber què més- per poder acabar el dia amb un plat a taula. I sí, sé que en uns temps tan cínics, banals i superficials com els que corren un disc no és res. Que la música circula sense restriccions per la xarxa i fins i tot hi ha qui es pensa que és gratis. Però per mi, per molta de la gent amb qui em relaciono, per molts de vostès que es molesten a llegir-me de tant en tant, per persones com l'home que em va vendre el compacte, els discos són tresors. I desfer-se'n fa mal. Molt de mal. Jo mateix sóc incapaç d'imaginar-me la vida sense alguns dels títols que tinc a casa, per molt que pugui escoltar aquelles cançons en qualsevol portal digital farcit de publicitat. I a la vegada em sap greu que persones com aquell home es vegin obligades a arrossegar-se d'aquesta manera per a poder sobreviure. Perquè malgrat arrossegar-se, la seva dignitat sempre serà infinitament superior a la de qui esdevé amb la seva passivitat part de la maquinària d'un sistema monstruós, injust i cruel. I no cal dir-ho, a la dels lladres encorbatats que el manegen i se'n beneficien pel sol fet de ser qui són.





(*) Per si algú es mor de curiositat, l'àlbum en qüestió és el recopilatori homònim de Pan & Regaliz editat per Wah-Wah el 2003.