"La ciutat tenia un aspecte brut, miserable; les carreteres i els edificis es trobaven en mal estat, els carrers, de nit, eren molt foscos, per por de les incursions aèries, la majoria de les botigues eren deixades i mig buides. La carn escassejava i la llet era gairebé impossible d'obtenir; també mancava carbó, sucre i petroli, i l'escassetat de pa era realment greu. Ja llavors les cues davant els forns sovint eren de centenars de metres. I, això no obstant, pel que es podia apreciar, la gent semblava satisfeta i esperançada. Hi havia feina per a tothom, i el cost de la vida era encara extremadament baix; es veia molt poca gent realment pobra, i cap captaire, a part dels gitanos. Sobretot, hi havia fe en la revolució i en el futur, el sentiment d'haver entrat bruscament en una era d'igualtat i de llibertat. Els éssers humans intentaven comportar-se com a éssers humans i no com a dents de l'engranatge de la màquina capitalista".
GEORGE ORWELL. "Homenatge a Catalunya" ("Homage to Catalonia", 1938)
1938, ¿eh? Da miedo leerlo ahora.
ResponEliminaLo que da miedo -o mejor dicho, rabia- es ver cómo las cosas han ido a peor, y cómo los mismos que empezaron aquella guerra -ahora disfrazados de demócratas, aunque sus tics los delatan cada vez que llegan a gobernar- quieren que todavía empeoren más.
Elimina