Aplaudeixo

Aplaudeixo als universitaris que ahir es van negar a donar la mà al ministre Wert. Els aplaudeixo perquè el gest els honra a ells, però també a la resta de ciutadans d'aquest intent d'estat que és ara mateix Espanya. I perquè gestos com aquest, malgrat ser necessaris, encara solen brillar per la seva absència en un país tan acostumat a mirar cap a un altre costat. Hi brillen cada cop que un dels nostres esportistes d'elit celebra qualsevol victòria en un mundial o olimpíada, tot obviant la realitat del país al qual representa -o quan algun d'ells fins i tot es manifesta orgullós d'abanderar als Jocs de Londres una Espanya definida ara mateix per la corrupció, un atur desmesurat i un govern que protegeix als bancs abans que als ciutadans-. Hi brillen cada cop que actors i músics mediàtics protesten contra l'increment de l'IVA en la cultura però són incapaços de clamar contra unes retallades socials que vénen d'allà mateix. I hi brillen cada vegada que la ciutadania s'indigna davant d'un cas de corrupció però es queda a casa mirant la caixa tonta en comptes de sortir al carrer. Aplaudeixo per tant als universitaris que van plantar a Wert. I aplaudeixo a la gent de la PAH, que aturant desnonaments amb suor i llàgrimes fa allò que farien els nostres governants si tinguessin vergonya. Aplaudeixo a Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, que han presentat un full de ruta viable com a mostra que la doctrina de l'austeritat té alternatives i que aquestes són tan necessàries com urgents. I aplaudeixo a la gent de Turquia que aquests dies ha sortit al carrer en massa tal i com nosaltres també hauríem de fer, perquè de la mateixa manera que el seu govern radicalitza dia a dia la seva vessant islamista, també el nostre s'acosta perillosament a l'ultracatolicisme més ranci. Sinó, que ho preguntin a les dones a qui es vol negar el dret a fer el que vulguin amb el seu propi cos, als homosexuals a qui alguns ja qüestionen el dret a formar una família, o als aturats a qui als il·luminats de sempre no se'ls acut res més que convidar-los a resar. Aplaudeixo, per tant, a tota aquella gent que es nega a formar part d'aquesta màquina, que creu que les coses es poden i s'han de fer d'una altra manera, i que actua en conseqüència.