'Els més guais del món mundial'

Ricard Robles i Enric Palau, dos dels directors del Sónar, analitzen els vint anys d'història del festival en una entrevista conduïda per Juan Manuel Freire i publicada per Rockdelux a la seva edició de juny. És el propi Freire qui es formula en un moment donat la pregunta clau: si Barcelona esdevé durant tres dies la capital de la música electrònica, què passa durant la resta de l'any? "No està al ritme de Berlín, Londres o Nova York, per descomptat. És una ciutat molt més petita del sud d'Europa, encara que ens pensem que som els més guais del món mundial. Hi ha un moment de capitalitat que el pot donar el Sónar. Si véns el mes de desembre, trobaràs quelcom més que a Lyon, però no pas el que hi ha a Berlín", reconeix Palau. La reflexió és semblant a la que vaig fer setmanes enrere sobre el Primavera Sound: si una ciutat amb un clar dèficit de públic i infraestructures per a la música en directe -electrònica o no- esdevé capital d'aquesta activitat durant un cap de setmana (de primavera-estiu, evidentment), és per raons climàtiques. I és que, no ens n'oblidem, aquesta mena de festivals estan cada dia més orientats a un turisme massiu que ve a Barcelona a buscar sol i música a l'aire lliure com abans venia a buscar sol i braus.

A tot això, i tornant a la pregunta de Freire, Robles afegeix que "hi ha una indústria que no acaba d'enfortir-se. Diferents agents de la indústria que no acaben de definir sinergies conjuntes. Però potser és la naturalesa d'aquesta ciutat, i ja no s'hi pot fer res en contra. A l'hora de corporativitzar-nos, ens costa més que als anglesos". Vaja, doncs tenint en compte en què s'han convertit festivals com Primavera Sound o Sónar, ningú ho diria. I això és el que em preocupa. Que el director d'un festival de música de vocació arriscada utilitzi una terminologia tan empresarial o, mai més ben dit, corporativista. Perquè si una cosa no necessita Barcelona, és més corporativisme. El que necessita és deixar de ser una marca per tornar a ser una ciutat. Reorientar les seves política i oferta culturals perquè integrin al ciutadà -autòcton o no- i no únicament al turisme de cap de setmana, i perquè circuits com el de la música en directe siguin estables i viables tot l'any i no només durant la temporada de festivals. Tornar, en definitiva, a mans de la gent en comptes de romandre segrestada per buròcrates i corporacions.