Paciència

Llegeixo en un comunicat de la Generalitat que el President, Artur Mas, ens demana paciència. El molt honorable es trobava de visita, la setmana passada, a la seu d'una empresa del Vallès Oriental que té aquest vocable -paciència- al seu lema. I és clar, al President no se li va acudir res més que fer un joc de paraules. "No és un dels lemes més comuns", va reconèixer, "però està bé perquè paciència vol dir no atabalar-se però seguir el camí". Que fàcil que és no atabalar-te quan tens un (bon) sou assegurat a final de mes i marques tu mateix el suposat camí -o, en el pitjor dels casos, et queixes que te'l marquen des de Madrid o des de Brussel·les-. Sí, després de tot el que hem aguantat, el senyor Mas encara ens demana més paciència. I jo em pregunto què passaria si tots féssim el mateix. Per què no tenen els bancs una mica més de paciència en comptes de desnonar les famílies que no poden pagar una hipoteca? Per què el President no demana també paciència a les empreses distribuïdores d'aigua i electricitat que et tallen el servei quan els teus ingressos no et permeten pagar els rebuts a temps? S'ha plantejat el molt honorable si una família que no n'ingressa ni cinc pot demanar paciència als seus fills quan aquests passen gana? Em pregunto si el senyor Mas tindria el valor de mirar als ulls d'aquesta gent i demanar-los que tinguin paciència. Com si encara no n'haguéssim tingut prou tots plegats, de paciència. El que potser no ha tingut en compte el President, és que si el poble no tingués paciència -però mooooolta paciència-, probablement ell i els de la seva classe ja haurien acabat malament -però mooooolt malament-.