Espasa i escut

Bobby Gillespie.

"Suposo que d'això tracta l'art: és la teva espasa i el teu escut, una manera d'expressar-te. Aquest govern -en referència a l'executiu britànic- és extremista i les seves polítiques estan pensades per a victimitzar els pobres, saben perfectament a qui fan mal. És una fotuda guerra de classes, i els governs de tot el món són fotudament conservadors. Tot se'n va cap a la fotuda dreta, i això es pot escoltar en la música. No hi ha sedició, inconformisme, confrontació ni perill en la música que s'està fent actualment". Bobby Gillespie (Primal Scream) reivindica, en declaracions a Mojo, la funció social de la creació artística com a mirall dels seus temps. Cosa poc habitual ara mateix en un negoci musical més centrat -per norma general- en l'autopromoció que en la vessant pròpiament artística. Per sort, hi ha excepcions, i els propis Primal Scream en són una: "What happened to the voices of dissent? / Getting rich I guess", canta Gillespie a "2013". Un tema amb un títol prou explícit. I els nou minuts còsmics que enceten "More Light", el millor disc que els de Glasgow han parit en una bona temporada.







Audio: "2013" - Primal Scream