Les Rambles buides

Aquest migdia he caminat per les Rambles i les he tornat a trobar buides. No pas buides de gent, que com sempre n'hi havia per parar dos trens. Buides d'una identitat que van perdre fa molt de temps, quan Barcelona va deixar de ser una ciutat per a esdevenir una marca. Un reclam per al turisme de sol, platja i barrets mexicans. I avui, especialment, buides de l'encant que tenien anys enrere cada 21 de juny. Perquè avui, 21 de juny, és el Dia Internacional de la Música. I en una data com aquesta, durant molts anys va ser un plaer acostar-se a les Rambles, remenar cubetes de discos -nous i de segona mà, però sempre a preus molt més que raonables- i tornar a casa amb les mans plenes (de música). Eren els dies en què l'Ajuntament no es dedicava a perseguir i arraconar les estàtues humanes, i encara hi havia les parades d'ocells de tota la vida on ara hi ha aquells estands de productes tan típicament de la terra, que només se'ls compren els turistes. D'allò ja fa molt de temps. La ciutat ha anat a menys en tots els sentits -bé, excepte en pernoctacions als hotels-. I del Dia de la Música poca cosa queda. Ni tan sols els músics de carrer que aportaven color a diversos racons de Ciutat Vella, i que han quedat en aquesta ciutat de cartró-pedra tan proscrits com qualsevol iniciativa aliena a l'oficialisme més ranci. Una pena. No obstant, jo penso celebrar el Dia de la Música. Aquesta nit toquen Las Ruinas, Grushenka i Stepmother a la NAUB1 de Granollers. Abans i després de cada concert punxarà un servidor. I farem soroll. I tant, que en farem.