De personatges i peculiaritats

Tom Waits, fotografiat per Anton Corbijn.

Impagable conversa, la que reproduïa el suplement Dominical del diari El Periódico a la seva darrera edició -diumenge, 2 de juny-. Ni més ni menys que Tom Waits, entrevistat per tota una admiradora declarada com és la vocalista de Marlango, Leonor Watling -el propi Waits va inspirar el nom de la banda-. El mestre i l'alumna, cara a cara. Ella, analitzant el personatge amb precisió quirúrgica. Ell, deixant anar cites antològiques i mantenint intacte el misteri que l'ha envoltat durant quatre dècades. "S'ha de diferenciar entre la vida real i la família. Algunes coses són per a la teva família. I després hi ha la teva feina, que és aquest estrany xou de titelles. Hi ha d'haver diferència entre estar a dalt i a baix de l'escenari. Si mostres massa de tu en el teu treball és insostenible", respòn el de Pomona quan Watling li pregunta per la seva vida quotidiana. Per això sempre ha utilitzat els seus personatges per a projectar-se a l'exterior. Personatges que en ocasions han retratat des de la ficció com pot ser d'absurda la vida real: "A l'escola t'ensenyen a encaixar. Després t'adones que el teu únic valor en les arts és ser peculiar, tenir una veu única. O sigui, el contrari del que t'explicaven". La peculiaritat, la diferència, allò que ens defineix com a individus i que aquesta societat cada dia més orwelliana s'ha proposat erradicar en nom de la uniformitat més dòcil i domesticada. L'autor de "Swordfishtrombones" és el protagonista del llibre "Waits-Corbijn 77-11", un repàs a la seva trajectòria a través de l'objectiu de tot un Anton Corbijn.





Audio: "Lie to Me" - Tom Waits