Els Beatles a la BBC

Sense saber-ho, uns joves Beatles posen els fonaments
de futures campanyes nadalenques d'EMI i Universal.

Corria l'estiu de 1995. L'hivern anterior, EMI havia irromput en plena campanya nadalenca amb "Live at the BBC" (1994), un doble volum amb gravacions realitzades pels Beatles als estudis de la ràdio televisió pública britànica -i el primer material inèdit dels Fab Four que veia la llum de manera oficial en gairebé dues dècades-. Aleshores no hi havia internet i l'única manera d'escoltar un disc, a banda de passar per caixa, era conèixer algú que el tingués i te'l pogués deixar. No era el meu cas, però aquell estiu la ràdio pública catalana em va brindar tot un regal -a mi i a molta més gent, suposo-: un espai diari dedicat a explorar el pas dels de Liverpool per la BBC. Crec recordar que es va allargar durant bona part del mes de juliol, cada programa durava una hora i s'explicaven els detalls tècnics i històrics de cada cançó.

"Els Beatles a la BBC" -així s'anomenava el programa, si no vaig errat- no només em va permetre escoltar aquell disc sobre el qual tant havia llegit. En plena adolescència, la meva cultura beatle amb prou feina havia arribat més enllà dels recopilatoris blau i vermell. Per tant, molts temes de la seva primera època els vaig escoltar per primera vegada tal i com els havien interpretat a la BBC. A la qual cosa cal afegir tot un arsenal de versions -àmpliament documentades al llarg del programa- que em van descobrir noms com els de Buddy Holly o Arthur Alexander. Hi penso ara i m'adono de com va ser d'important per a mi aquell espai radiofònic. I que si el podia escoltar, era perquè s'emetia de dilluns a divendres a una hora més que acceptable -les set o les vuit del vespre: tot just acabar-se, a casa em cridaven per sopar-.

Anys després, i havent ja explorat tota la discografia oficial que els Beatles havien editat en vida, va caure a les meves mans el doble compacte de la BBC. Es pot dir que aleshores ja coneixia de sobra el seu contingut -havia gravat bona part de la sèrie en cintes de cassette que encara conservo en alguna banda-, però tot i això em va sorprendre. I no pas positivament: hi faltava material. Recordava perfectament cançons i jingles que havien sonat a "Els Beatles a la BBC" i que no apareixien a "Live at the BBC". Amb el temps descobriria que abans d'editar-se aquell disc, un segell italià havia editat de manera no oficial una caixa amb nou compactes que recollien íntegrament el pas dels Fab Four pels estudis de la Beeb. Vaja, que EMI tenia material de sobra per a escurar cada Nadal les butxaques dels beatlemaniacs.

Uns Beatles passats per Photoshop tornen a la BBC.

I ho va fer, però no pas recorrent als arxius de la BBC, sinó a projectes com "Anthology", les mil i una reedicions de pel·lícules i discos clàssics de la banda de Liverpool i fins i tot bromes de mal gust com "Let It Be... Naked" (2003). I això ens porta a l'actualitat. Aparentment esgotada la resta de cartutxos, EMI -ara en mans d'Universal- ha tornat a tirar de les gravacions de la BBC per a editar un segon volum del que segurament esdevindrà una lucrativa sèrie. I no negaré que tinc ganes d'escoltar aquest segon volum, però no penso recórrer a Google, Youtube ni cap altra plataforma digital. Em fa mandra. I a aquestes alçades ja no confio que cap emissora radiofònica d'aquest país tingui el detall d'emetre un programa com "Els Beatles a la BBC". I si alguna ho fa, no ho dubtin, té més números d'emetre's a les quatre de la matinada que a les vuit del vespre. Vaja, que m'hauré d'esperar a tenir-lo a les mans. I sí, i tant que sí, aquest acabarà caient tard o d'hora.