Luc Besson - "Malavita" (2013)

Imaginin-se que la seva família havia estat molt ben posicionada dins d'un dels principals clans mafiosos de Nova York. Imaginin-se que en un moment donat un de vostès va delatar a qui no havia de delatar i van haver d'entrar tots en un programa de protecció de testimonis. Que van haver de fugir dels Estats Units i amagar-se a les profunditats de França, amb noves identitats i canviant constantment de domicili. I que els preus que algú ha posat als seus caps són tan elevats que no acabaran d'estar segurs enlloc. Com seria viure d'aquesta manera? Doncs molt fàcil: una autèntica festa. Al menys, així és com ho mostra el realitzador francès Luc Besson a "Malavita" ("The Familiy", 2013), comèdia negra feta a mida d'un Robert De Niro tan brillant com autoparòdic -impagable la menció a "Goodfellas" (1990), de Martin Scorsese- i d'un Tommy Lee Jones que intervé com a il·lustre secundari. El dia a dia d'una família que prova d'encaixar en un món que no és el seu, però que no aconsegueix desacostumar-se de fer les coses a la seva manera -amb tot el que això implica-. I una refrescant sinopsi que no decau fins l'arribada d'un clímax que esdevé en realitat un final mal resolt. Llàstima, perquè fins aleshores la cosa no podia anar millor.