Personalment, i en un món on tot es barreja i es confón, jo no sé si pertanyo a la classe treballadora, a la classe mitjana-baixa, a la classe acomodada-però-no-gaire o simplement a la classe d'una generació sense perspectives clares de futur. En qualsevol cas, és molta la gent d'aquesta classe -cada vegada més abundant- que sembla avergonyir-se d'estar on està. Com si trobar-se a l'atur o en una feina precària fos culpa seva i no d'un sistema que uns quants s'escarrassen a mantenir malgrat haver-se demostrat totalment insostenible. Jo no me n'avergonyeixo. Potser perquè conceptes com creixement professional, competitivitat o recuperació econòmica no signifiquen tant per a mi com solidaritat, cooperativisme o canvi de xip. Potser perquè jo tampoc crec en aquest fals concepte de la igualtat d'oportunitats -fals en un sistema on les oportunitats de cada individu vénen condicionades per l'entorn on neix i es desenvolupa-. Potser perquè, en el fons, el que em faria vergonya seria quedar-me a casa mirant la tele en comptes de sortir al carrer a defensar el que és de tots.
Igualtat d'oportunitats? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada