Humilitat escènica i cançons enormes

DAUGHTER

Sala Apolo, Barcelona

28 de novembre de 2013

Primera visita a Barcelona de Daughter com a caps de cartell i una sala Apolo que havia exhaurit totes les localitats. En menys d'un any i amb tan sols un parell d'ep's i un disc llarg sota el braç, la formació londinenca ha passat de nom més o menys camuflat a l'immens cartell del passat Primavera Sound, a la realitat que es va confirmar la nit passada amb un concert a l'alçada de l'expectació generada. Potser per això, perquè l'ambient era el de les grans ocasions, la imatge de la nit va ser qualsevol cosa menys grandiloqüent, i tan espontània com il·lustrativa. Mentre la banda es disposava a realitzar un únic bis, Elena Tonra s'acostà a un lateral de l'escenari, s'ajupí al davant d'un seguidor i li signà la funda d'un disc abans de tornar al seu lloc i seguir amb l'actuació. Un detall afí amb aquella barreja d'humilitat i timidesa que caracteritza el posat escènic de la vocalista. Un posat -en el bon sentit de la paraula- propi de qui no acaba d'adonar-se de la magnitud de la seva obra, de qui no acaba de creure's que ha penjat el cartell de 'sold out' tan lluny de casa. I un posat que em recorda, si m'ho permeten, al de Romy Madley Croft de The XX.

Un paral·lelisme més entre dues bandes londinenques de textura i discurs interconnectats. Cançons a càmera lenta, atmosferes oníriques, profunditat rítmica i puntejats menors. En el cas de Daughter, sobre fràgils esquelets folk com els de la inicial "Still", "Amsterdam" o "Youth". Va suposar aquesta última un dels moments més aplaudits de la nit, juntament amb la deconstrucció de "Get Lucky" (Daft Punk) amb què es van acomiadar -eixamplant de passada el grau de transversalitat d'un tema que probablement encapçali més d'un rànquing quan toqui fer balanç d'aquest 2013-. Aplaudiments, no cal dir-ho, més que merescuts. Abans havia passat pel mateix escenari el duet danès Broken Twin, en condició de teloner i presentant un repertori de tonades tan fràgils i malencòniques com inquietes i atrevides. A mi em van recordar a una enyorada formació barcelonina de coordenades gairebé idèntiques, Little Dolls Tao. A tenir en compte.