dilluns, 11 de novembre del 2013

A la presó per tocar el piano

Ho he llegit aquest matí al diari i me n'he fet creus. Una noia de Puigcerdà i els seus pares s'enfronten a penes de fins a set anys de presó, després que una veïna els denunciés i se'ls acusés, entre d'altres, de presumptes delictes contra el medi ambient i la salut pública. Dit així sona fort, però en realitat l'únic que havia fet l'acusada era tocar el piano durant vuit hores diàries -va per concertista-, i els seus pares donar-li suport i encoratjar-la en la seva vocació musical. D'altra banda, la veïna afirma haver patit estrès i angoixa com a conseqüència de l'audició continuada de les pràctiques de piano. Es pot discutir si l'habitació on es troba l'instrument s'havia insonoritzat correctament o no. Es pot discutir si la denunciant ha exagerat els fets o quina de les dues parts té raó -en qualsevol cas, això últim ho haurà de decidir el jutge-. El que no es pot discutir és el dret de tot veí al descans i al benestar. Ara bé, fins i tot en el supòsit que sigui la veïna qui tingui raó, el cas em sembla totalment desproporcionat.

Pocs anys enrere algú lamentava que, amb l'actual codi penal, el propietari d'un local d'oci nocturn mal insonoritzat pugui acabar servint més anys a la presó que un culpable d'assassinat. Doncs avui hem de lamentar que una jove pianista hagi hagut de seure al banc dels acusats mentre polítics i banquers corruptes fan i desfan sense que ningú s'immuti. Sense voler faltar al respecte de la veïna, el cas d'aquesta noia em sembla un exemple més de la consideració que té la música en aquest país nostre: poca cosa més que soroll. Per a entendre'ns, si el so d'un piano pot suposar un risc per al medi ambient i la salut pública, no pot ser-ho també el trànsit de vehicles en determinats carrers de l'Eixample barceloní? Provin de dormir en determinats trams de la Gran Via a l'estiu, amb la finestra oberta, i entendran de què parlo. Això no atempta contra la salut pública? Algun responsable d'Urbanisme s'enfronta a set anys de presó com a presumpte culpable de l'estrès i l'angoixa dels veïns de la zona?

I què me'n diuen de les obres públiques? Fa un parell d'anys -i durant un bon grapat de setmanes-, em despertaven a primeríssima hora del matí els cops d'una excavadora que no sé què nassos remenava just a sota de la meva finestra. Puc afirmar que aquells sorolls infernals m'han causat trastorns psicològics? Puc denunciar algun responsable municipal? De fer-ho i guanyar el judici, cobraré una sucosa indemnització que de ben segur em curarà tots els mals? (això últim era una ironia, ho sento però no me n'he pogut estar). Em temo que la resposta a totes aquestes preguntes és negativa. I molt em temo, guanyi qui guanyi el judici i tingui qui tingui raó, que de tot plegat se n'ha fet un gra massa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada