Els càstigs escolars de Lennon

Un jove Lennon a Hamburg.

Aquesta setmana han sortit a subhasta els expedients que documenten els càstigs escolars que es van aplicar a un jove John Lennon a l'institut de Quarry Bank, a Liverpool. Documents que acrediten que el futur Beatle podia arribar a ser castigat tres vegades en un mateix dia per mala conducta. Baralles, actituds que alteraven el correcte funcionament de les aules o la manca d'interès en determinades assignatures són algunes de les faltes que se li atribueixen. Realment em sembla absurd que documents com aquests es posin a subhasta -i encara més que hi hagi gent disposada a deixar-s'hi quantitats indecents de diners-, però m'agrada el fet que es parli d'aquesta vessant de la vida del músic britànic.

Lennon va esdevenir una figura de primer ordre sense la qual no s'entendria la cultura contemporània. Una dimensió que l'exBeatle aprofitaria per a deixar anar veritats incòmodes que el posarien en el punt de mira dels serveis d'espionatge nord-americans. Perquè era un rebel. I ho havia estat des de petit, com evidencia el seu comportament a les aules. S'ha parlat molt de la passivitat de la nostra escena musical en temps combulsos com els que corren, i si s'hi fixen tot encaixa. Espido Freire publicava anys enrere un article que posava de manifest la passivitat i el conformisme que per norma general defineixen la generació dels que ara rondem els 30. No abunden entre nosaltres els rebels descarriats com Lennon, sinó els estudiants aplicats que sempre feien els deures i que mai han trencat un plat, els que han fet sempre allò que se'ls ha dit sense qüestionar-se res ni buscar perquès a les coses. I en tot això, els músics no són cap excepció. Per això hem passat en tres dècades d'un Lennon que demanava la llibertat per a John Sinclair, a Miley Cyrus fent-se la dura en una cerimònia de l'MTV.