La fama segons Joni Mitchell

"La fama és una sèrie de malentesos que envolten un nom". Tota una declaració, la d'una Joni Mitchell que dècades enrere va haver d'aprendre a conviure amb aquesta sèrie de malentesos que ni tan sols havia demanat. "Em pensava que la fama seria una experiència horrible, i de fet ho és fins que t'hi acostumes", recorda en una entrevista amb Jian Ghomeshi que Uncut reprodueix a la seva edició de desembre. "Has d'aguantar moltíssimes estupideses perquè vivim en un món mentalment malalt de celebritat", afegeix, "per tant has de veure com bona part d'aquesta enfermetat mental ve cap a tu, i t'adones que la nostra cultura està molt malalta". Només cal fixar-se en els sidrals que tenen lloc davant determinats hotels i restaurants cada vegada que s'hi concentren estrelles del rock o equips esportius de primera fila, per a adonar-se de quanta raó té Mitchell. "Si escoltes la meva música i només aconsegueixes veure'm a mi, no has entès res", reflexiona la canadenca, "si en canvi escoltes la música i et veus a tu mateix, probablement et farà plorar i aprendràs quelcom sobre tu mateix". Doncs sí. Però penso en determinats concerts on l'emoció fa saltar llàgrimes, i em pregunto quantes d'aquestes llàgrimes són d'algú que ha après sobre ell mateix, i quantes són conseqüència d'una de les grans pandèmies dels nostres temps.