Gorg Màgic, edició de tardor

Aquest mes de novembre tornarà a ser màgic. I ho serà, com a mínim, tant com ho va ser el passat mes d'abril. Perquè arriba la segona edició de Gorg Màgic, un festival que va debutar al calendari barceloní durant la passada primavera i que ara es disposa a oferir tota una rèplica tardorenca. Segon Gorg Màgic, doncs, i segona dosi de bandes i solistes emergents, de discursos singulars i de delícies sonores seleccionades amb molta cura per la gent d'El Mamut Traçut. Fustegueres, Caroline, Enthz, Etermortífera, Origami Ghosts, Obrigada, Psychodrome, Liannallull, Por Qué Jeanette i MoreEats. Alguns els sonaran, d'altres no n'hauran sentit a parlar mai. De fet, és possible que no hagin sentit a parlar encara de cap d'ells. Millor per vostès, perquè així seran més les descobertes que podran fer entre els propers dies 6 i 21 de novembre a Ultra-Local Records, Continental i Freedonia. I és que al Gorg Màgic s'hi va a això, a descobrir. I a gaudir. I a celebrar que encara existeixin carreteres secundàries i outsiders disposats a transitar-les. No s'ho perdin.

El Mamut Traçut

Garage Rock Goes Antifolk

RAN RAN RAN + LIANNALLULL + THE MISSING LEECH

Gorg Màgic Festival @ Heliogàbal, Barcelona

9 d'abril de 2015

Si algú es pregunta què nassos és el rock'n'roll, la resposta és avui més senzilla que mai. El rock'n'roll és el concert que The Missing Leech va oferir la nit passada a l'Heliogàbal, en el marc del Gorg Màgic Festival. I sobretot en són els darrers minuts. Els compassos finals de "Psychedelic Dream", la primera peça que Maurici Ribera ha compost amb una banda d'acompanyament on figuren entre d'altres components de Sickbrain i Liannallull -i un tema on ressonen amb força 13th Floor Elevators i Electric Prunes-. Ribera va acabar la peça en qüestió cantant -i ballant- damunt la barra del bar, saltant al buit i gairebé esclafant de passada la mà del baixista, Edu Mató, que es trobava al terra després d'haver-hi llançat el seu instrument com qui és conscient que el món s'acaba i vol morir matant. Tot això, enmig d'una orgia de soroll i repunts àcids que van elevar la sala a esferes rarament assolibles. 

Abans, havia tingut lloc tot una bateria de píndoles -títols que formaran part del proper disc de The Missing Leech i dards de precisió com "1998" o "Somriu"- que havien posat el local de potes enlaire a ritme de garatge, psicodèlia i protopunk -i antifolk, és clar-. Recta final d'un triplet del qual formaven part també els propis Liannallull i Ran Ran Ran. Havien trencat el gel aquests últims, augmentant el seu format habitual de guitarra i bateria amb el baix de tot un David Reig (El SistemÄ Suec). Indie pop amb totes les seves lletres, de textures folk i amanit amb la sensibilitat poètica de Ferran Baucells. Amb Jordi Farreras passejant-se per la sala i transformant tot objecte possible -tamborets, columnes i tot allò que es trobés davant- en instrument de percussió. I acomiadant-se amb una relectura de "Vora el foc" (The Missing Leech) que van fer sonar com si es tractés d'"Hymn for a Village" (James).

Liannallull estrenaven nova formació, resultat d'una metamorfosi que ha ampliat la banda liderada per Jordi Espinach amb la bateria de Dani Perarnau, el baix de Nico Flors i el teclat de Noe González -els dos últims provinents de Pytra Oyster-. Van recuperar pistes dels seus àlbums més recents -"Vés en compte amb un futur", "No fer res"-, però sobretot van dedicar el set a estrenar material de nova factura, temes encara inèdits que ja són fruit de l'actual format de la banda. El resultat va ser tot un atac frontal de rock de garatge i rhythm & blues d'elevadíssim voltatge, amb passatges lisèrgics i prement l'accelerador a fons. A destacar "L'àvia", una peça capaç d'elevar qualsevol temperatura i que promet esdevenir tot un clàssic de Liannallull un cop l'hagin passat per l'estudi. Una nova etapa que promet emocions fortes i grans alegries.

RAN RAN RAN. Indie, folk i sensibilitat poètica.

LIANNALLULL. Nova etapa.

THE MISSING LEECH. Rock'n'roll.

De l'etiqueta al fet

PAINTED WITH PLUMS +  ALBERT ESPUÑA + PETER PIEK

Gorg Màgic Festival @ Heliogàbal, Barcelona

8 d'abril de 2015

Després d'una primera jornada d'escalfament, la setmana passada al bar Lupita del Raval, el Gorg Màgic Festival encara des d'ahir l'eix central d'una programació només apta per a gourments musicals. Dues nits -la d'ahir i la d'avui- amb l'Heliogàbal com a base d'operacions i un heterogeni cartell on conceptes com indie, lo-fi o antifolk deixen de ser buides etiquetes per a reivindicar més que mai tot el seu sentit. Ahir, sense anar més lluny, trencava el gel un duet barceloní que personifica com pocs tots tres conceptes. Painted with Plums, aventura conjunta de Maurici Ribera (The Missing Leech) i Martina Borrut (Mad'zelle) que debutava la nit passada en un escenari.

Ribera i Borrut representen per separat bona part de la creació antifolk a casa nostra, i junts conformen un híbrid que engloba i reforça el millor de cadascun -d'ell, la immediatesa i la imprevisibiltat; d'ella, la dolçor i el preciosisme marques de la casa-. Tan sols van tocar cinc cançons -dues de les quals provenien dels seus respectius repertoris propis-, però en van tenir prou per enllaçar els Moldy Peaches amb Serge Gainsbourg i Jane Birkin, i els Vaselines amb la Velvet Underground i Nico. Ara bé, per antifolk la samarreta vintage de The Punisher amb què Albert Espuña va sortir a l'escenari a defensar tot sol un repertori d'allò més ric en matisos. El de "Vida Gris" (2011), obra capital de la seva banda, els mai prou reivindicats Gúdar. Cançons de les que conviden a riure's d'un mateix, a treure ferro a la vida i sobretot a gaudir el moment. Costumisme àcid i escenes kafkianes en un discurs on es donen cita Manos de Topo -aquell histrionisme vocal que genera qualsevol cosa menys indiferència-, Joan Colomo -aquella estranya capacitat d'anar sempre a la seva i posar-se el respectable a la butxaca- i Dino Ratso -els nassos necessaris per a transformar la quotidianitat en poesia terminal-.

"Aquest ha estat el millor concert que he fet mai a Barcelona", reconeixia Peter Piek, i que consti que n'acumula uns quants. El de Leipzig atribuïa el fet a un públic que realment havia assistit a l'esdeveniment amb la intenció d'escoltar música -situació poc habitual en una ciutat on molts semblen anar als concerts a fer petar la xerrada-, però el cert és que bona part del mèrit va ser seu. Començant per la reinvenció que ha protagonitzat des de la seva darrera visita a casa nostra -març de 2014-. El seu repertori -nodrit de peces encara inèdites però també de highlights com "Painting a Line", "Left Room" o "Ye-e-he-e-hey"- segueix tenint com a columnes vertebrals la guitarra, el piano i aquella inconfusible veu de seda, però ara es veu reforçat per un petit arsenal electrònic que enriqueix els acabats finals a la vegada que guanya pes en l'estructura de les composicions més recents. Efectivament, mai abans havia sonat Piek tan sòlid, fresc i segur als nostres escenaris. Tant de bo el seu quart disc d'estudi arribi ben aviat.

PAINTED WITH PLUMS. Debut escènic d'un híbrid antifolk.

ALBERT ESPUÑA. Tot despullant Gúdar.

PETER PIEK. El seu millor concert a Barcelona?

Començant amb bon peu

AZALiA SNAiL + THE SIXTH SON

Gorg Màgic Festival @ Lupita del Raval, Barcelona

2 d'abril de 2015

No canviarà el curs dels esdeveniments, però com a mínim aportarà una mica més de color en una agenda, la barcelonina, on propostes com aquesta resulten cada dia més imprescindibles. Parlo del Gorg Màgic, un festival dels que naveguen per sota del radar però resulten infal·libles a l'hora de satisfer paladars melòmans. La fórmula és tan simple com efectiva: delícies subterrànies, propostes outiders i, de tant en tant, alguna figura de culte cara de veure als nostres escenaris. Com a mostra, la doble sessió amb què donava el seu tret de sortida a Lupita del Raval. Els nord-americans AZALiA SNAiL i The Sixth Son, veterana figura de culte del que anomenem lo-fi i secret ben guardat del freak folk, respectivament. Tots dos debutaven ahir a la Ciutat Comtal.

Va obrir l'aixeta The Sixth Son, pseudònim de Neil Mallick, instal·lat en els registres àcids i orgànics que defineixen el seu repertori, però amplificant-los amb l'electricitat d'una Telecaster de profundes tonalitats. Tenyint de tensió alguns dels passatges més lisèrgics del seu repertori i signant un passi que va anar de menys a (molt) més. El va seguir SNAiL, alternant sintetitzadors casolans -que no pas d'estar per casa- i posant al dia un discurs que ja acumula un quart de segle a l'avantguarda. Servint-se del cançoner propi i revisant puntualment el de Lovely Doves, projecte paral·lel amb el qual va prometre que tornarà a visitar Barcelona la propera tardor.

El moment definitiu del seu passi va comptar amb el propi Mallick com a convidat -cantant cors i fent percutir dues ampolles de vidre- i dos espontanis que es van alçar dels seus llocs per posar-se a ballar entre el respectable. No es pot dir que seguíssin el ritme de la peça en qüestió, però la passió amb què es movien era tan digna d'aplaudir com la pròpia gesta que duien a terme. La de voler ser ells mateixos en un entorn on es porta més callar, seure i fer com la resta. L'escena, amanida amb els traços onírics que sonaven a l'escenari i una il·luminació pròpia d'un tuguri del Hollywood més nocturn, era digna d'una pel·lícula de David Lynch. Un apunt més a destacar d'una nit d'alçada. El Gorg Màgic ha començat amb molt bon peu.

AZALiA SNAiL, un quart de segle a l'avantguarda.

THE SIXTH SON, profundes tonalitats.

Recomanació: Gorg Màgic Festival

Parin atenció i prenguin nota, perquè acaba de néixer un nou festival on es va a escoltar música i no a fer instagrams. Parlo del GORG MÀGIC FESTIVAL, una iniciativa de la gent d'El Mamut Traçut que a partir del 2 d'abril i durant dues setmanes portarà autèntiques delícies melòmanes tant d'aquí com de fora a diversos espais de Barcelona (Lupita del Raval, Heliogàbal, Ultra-Local Records, Alfa en Viu i galeria Mitte). Al cartell hi figuren entre d'altres AZALiA SNAiL, The Sixth Son, Peter Piek, The Missing Leech, Mad'zelle, Liannallull o Ran Ran Ran. IMPRESCINDIBLE és poc.

Gorg Màgic Festival

El Mamut Traçut

Article a Brubaker