Sublim bellesa imperfecta

Núria Graham.

Ho vaig afirmar quan la seva signatura va començar a aparèixer per les pàgines de Rockdelux, i m'agradaria tornar-hi a insistir. El d'Oriol Rodríguez em sembla ara un dels noms més frescos del periodisme musical fet actualment a casa nostra. Com a (nova) mostra, l'article que signa a l'edició de juny d'Enderrock, amb Núria Graham com a protagonista. Una entrevista per mitjà de la qual aconsegueix Rodríguez reflectir el millor de la vigatana. La passió per la música, les constants ganes de créixer artísticament i la vocació inquieta de qui ja no és cap promesa sinó una realitat ben ferma. De qui en menys de dos anys -i quan encara no ha assolit la vintena- ha passat d'insinuar un futur brillant a sacsejar el present amb aquest tros de disc que és "Bird Eyes" (2015, El Segell del Primavera).

"Billie Holiday, amb la seva sublim bellesa imperfecta, m'ha marcat molt. Tot i que en el passat també he escoltat molt Alicia Keys, tendeixo a preferir veus que transmetin alguna cosa més, declinacions amb què perceps el dolor. Lou Reed no cantava bé ni era especialment bon guitarrista, però t'arribava. M'atrauen aquestes figures fosques, els personatges que treuen de dins". Sense cap mena de dubte, la Graham també treu de dins. "Quan parlem d'artistes com aquests, és impossible parlar del seu art sense tenir en compte la seva vida", afegeix, "en l'àmbit personal jo no pateixo i per tant no puc transmetre aquest patiment". Tota una mostra de maduresa, la de qui malgrat tot afirma això: "Tinc 19 anys i, siguem sincers, no m'han passat tantes coses". Créixer, en el millor dels sentits, tracta d'això.