Anys enrere, una imatge com aquesta hagués estat la innocentada perfecta per al 28 de desembre -o l'1 d'abril al món anglosaxó-. Des d'ara mateix, però, és una realitat. Virgin, allò que havia començat com una petita botiga de discos i acabaria esdevenint un imperi amb divisió bancària inclosa, ha posat en circulació targetes de crèdit amb imatges d'algunes de les bandes més emblemàtiques de la seva branca discogràfica. I és clar, no hi falten els Sex Pistols. El fet il·lustra perfectament la banalitat dels temps que corren. Perquè evidencia fins a quin punt molts símbols han perdut els seus significats i fins i tot n'han adquirit altres de ben diferents. Però també perquè, en el fons i de la mateixa manera que l'art i la cultura, detalls com aquest retraten perfectament el dia a dia que es viu a peu de carrer. En aquest cas, el de los anarquistas que pagan el autobús sobre els quals Dino Ratso ja porta una pila d'anys cantant. Els que no han entès que no hi ha cap diferència entre posar aquesta imatge en una targeta de crèdit o estampar-la en una d'aquelles samarretes que permeten a adolescents i no tan adolescents sentir-se diferents de la resta del ramat. En el fons, la imatge no deixa de ser un reclam amb un únic objectiu: generar allò que ha mogut el rock'n'roll des de la seva mateixa concepció. Money (That's what I want), que cantava Barrett Strong...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada