THE MAVERICKS
Razzmatazz 2, Barcelona
29 de juny de 2015
Poques bandes amb dues dècades i mitja de trajectòria poden presumir d'haver citat tres registres musicals diferents durant els primers quinze minuts d'un concert, i molt menys d'haver-ho fet des del seu repertori més recent. Deixant de banda els vuit anys d'absència previs a la gira de reunió de 2012,
The Mavericks és una d'aquestes bandes. La nit passada i en tan sols tres temes, tots ells procedents de
"Mono" (2015), els de Miami es van passejar al seu aire pels ritmes cubans -la inicial
"All Night Long"-, el rocksteady -
"Summertime (When I'm with You)"- i el jump blues -
"Stories We Could Tell"-. La temperatura de la sala s'elevava per moments, i això que no havien transcorregut ni tan sols quinze dels 130 minuts que duraria l'actuació. Vaja, que tot plegat havia estat un aperitiu. Tot seguit caurien més peces recents -fins i tot es van acomiadar amb
"(Waiting for) The World to End"-, clàssics inevitables -
"Dance the Night Away",
"All You Ever Do Is Bring Me Down",
"Foolish Heart"-, perles que brillen en la foscor -
"Back In Your Arms Again" o una eufòrica
"As Long as Theres's Loving Tonight"- i versions de tòtems com
Don Gibson -
"Sweet Dreams", interpretada per
Raul Malo en solitari- o
Sir Douglas Quintet -
"She's About a Mover"-. Tot això, amb la formació bàsica augmentada per un acordió, un contrabaix i una secció de vents. I, novament, passejant-se al seu aire per registres com el surf, el tex-mex, el rock'n'roll o, és clar, el country més clàssic. Una revetlla en el millor dels sentits. I la celebració del caràcter mestís d'una de les grans bandes nord-americanes del passat quart de segle. Perquè, no en tinguin cap dubte, el que practiquen els Mavericks és messtissatge musical amb totes les lletres. I al seu costat, allò que s'escolta en determinades capelles de Ciutat Vella -i en tantíssimes festes majors arreu del país- no deixen de ser males còpies de
Mano Negra. Que quedi clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada