Era necessària la unió de
Franz Ferdinand i
Sparks? En principi, no. Tenia cap sentit que dues entitats musicals tan allunyades geogràficament com temporalment i fins i tot estilísticament enregistressin un disc plegades? A priori, cap ni un. Podia sortir bé un experiment d'aquestes característiques? Tenint en compte precedents històrics menys agosarats -i exceptuant casos com el de
Lou Reed i
Metallica-, tot feia preveure el pitjor. Doncs bé, necessària o no, la cosa ha acabat prenent forma, adquirint pel camí tot el sentit del món, i sortint tan bé que el debut homònim de
FFS -així s'ha batejat la formació, on militen els quatre components de Franz Ferdinand i els germans Mael d'Sparks- ja es pot considerar com un dels discos més sorprenents d'aquest 2015. Un plàstic tan fresc, rodó i convincent com algunes de les obres més inspirades que els escocesos i els californians han arribat a signar per compte propi. Vaja, que els primers han recuperat el temps perdut i els segons han sumat un nou encert en una trajectòria que en va plena. Ganes, moltes, de veure'ls en un escenari -gràcies, Cruïlla!-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada