A David Ramirez se l'ha comparat amb gegants del rock nord-americà com Springsteen, Young, Petty i companyia. Les seves cançons miren la tradició des de l'òptica malencònica de qui acostuma a transitar les carreteres secundàries en lloc de les vies ràpides. El seu quart disc, "We're Not Going Anywhere" (2017), observa l'Amèrica de Trump de la mateixa manera que Springsteen observava la de Reagan a "Nebraska" (1982) -amb l'afegit que Ramirez té arrels mexicanes-. I peces com "Watching on a Distance" o "People Call Who They Wanna Talk To" il·lustren com sonarien The War On Drugs si s'haguessin instal·lat a Texas enlloc de fer-ho a Los Angeles. Descobreixin-lo aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada