Vaig perdre fa molt de temps la pista d'Erika M. Anderson, més coneguda musicalment sota el pseudònim d'EMA. Anys durant els quals la nord-americana sembla haver acabat de definir i arrodonir un discurs que ja de bon principi es manifestava tan sòlid com singular. El seu darrer treball, "Exile in the Outer Ring" (2017), reincideix en els paràmetres marca de la casa -rock en la seva concepció més fosca, sorolls industrials, atmosferes de misteri, veu hipnòtica i lírica punyent- per a passar revista a la realitat del seu país. Hi ha qui ha interpretat aquestes noves cançons com una resposta al mandat de Donald Trump, però el cert és que les havia compost abans que el magnat guanyés les eleccions. El cas és que la columna vertebral de l'àlbum explora la distància que separa els anomenats Red States -aquella Amèrica profunda que en realitat abraça pràcticament tot l'interior de la terra de l'Oncle Sam- i la mentalitat a priori més liberal de les grans metròpolis i zones costaneres que mai es veuran devastades pel tancament d'una fàbrica o d'una mina. Entendre aquesta dicotomia equival a entendre els Estats Units i, amb ells, el comportament de bona part de l'electorat durant les passades eleccions. Cançons incòmodes per a un relat igual d'incòmode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada