Les seves cançons sonen a Byrds, Buffalo Springfield i els Beatles de 1965, però també a Jayhawks, Tom Petty i els primers Wilco. Vénen de Muscle Shoals, Alabama, i és tan cert que coneixen bé l'inabastable llegat musical d'aquest emblemàtic indret com que els dos discos que tenen editats a data d'avui comencen a traçar un camí amb nom propi. Si "The Brave and the Blue" (2013) va ser una bona carta de presentació, "Tuscumbia" (2018) hauria de ser el reclam definitiu per a situar Belle Adair en una posició més o menys destacada de l'òrbita Americana. Atenció a peces com "Long Fade Out" o "Pushing the Stone". Descobreixin-los al seu web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada