Flamingo Tours - "Lucha Libre" (2018)

En uns temps en què bona part de l'escena musical autòctona tendeix a confondre mestissatge amb festa major, és de justícia reivindicar "Lucha Libre" (2018, La Cupula) com a exemple de disc que dignifica el concepte de música mestissa, i sobretot assenyalar Flamingo Tours com una de les bandes més sorprenents del panorama fifties en aquest costat dels Pirineus. Si el seu primer àlbum, "Right on Time" (2015), celebrava les formes més bàsiques i primitives del rock'n'roll tot contextualitzant-les amb les de derivats i precursors com el soul o el rhythm & blues, per a elaborar-ne la continuació se n'han anat els barcelonins fins a Mèxic -metafòricament parlant, com a mínim- i n'han tornat amb tota una col·lecció de cançons amb gust de tequila, desert i frontera. Peces que mantenen els trets identitaris del combo que encapçala Myriam Swanson i a la vegada poden arribar a invocar referents tan diversos com Calexico, Lila Downs, Los Lobos, Doug Sahm o Tito & Tarantula.

El plàstic s'obre a ritme de frenètic rock'n'roll amb "Guerrero", un single carregat d'essències tarantinianes, i tot seguit presenta la primera sorpresa amb forma de "Si me abrasas", tot un torrent de sensualitat noir carregat d'steel guitar i de Telecasters en mode twang. El que més crida l'atenció, però, és el fet que Swanson canti aquest darrer tema en castellà, un detall inèdit fins ara a l'obra de Flamingo Tours i que a més de reforçar l'eix temàtic del disc obre nous horitzons discursius per als barcelonins. La resta del repertori segueix alternant el rock'n'roll més torrencial ("Mexican Dogfight") amb la crònica negra del sud de Río Grande ("Día de Muertos", "It's Cheaper (Everytime I See Your Face") o fins i tot l'espiritualitat pagana de "Dance to the Devil" -cors de gòspel inclosos-. Molta atenció també a "Rosita Went to Jail", tota una perla de regust tex-mex que faria les delícies del mateix Flaco Jiménez i que promet esdevenir un dels plats forts dels directes de la banda.

Escoltin el disc aquí.