A aquestes alçades ja es deu haver acostumat Garland Jeffreys a ser una figura de culte, un músic condemnat a recórrer eternament les sempre fascinants però no necessàriament agraïdes carreteres secundàries del negoci del rock'n'roll. Ignorat pels grans radars però amb una selecta base de fidels seguidors -els mateixos que veneren a Willie Nile o Elliott Murphy amb la mateixa devoció amb què veneren a Bruce Springsteen-, el novaiorquès acumula més de quatre dècades de trajectòria i segueix signant discos molt dignes de ser escoltats. El més recent, "14 Steps to Harlem" (2017), conté èpics exercicis de rock essencialment urbà ("When You Call My Name"), greixoses rodanxes de rhythm & blues ("Schoolyard Blues"), balades reflexives ("Time Goes Away") i dues curioses lectures de temes aliens ("Waiting for the Man" de la Velvet Underground i "Help!" dels Beatles).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada